Xicon, on vas?

Un relat de: rnbonet

On vas, xicon?
Enlloc. Hi pense, sorrudament callat,
allà al barri ofegat, on visc,
res de blanc de flors de taronger
ni parcs on juguen
alegres els infants.

Xicon, on vas?
No ho digues. Damunt un horitzó
imaginat endevine ferides amargues
plorant llençols de pluja agra.

On vas, xicon?
Enlloc. Nàufrag d'agulles
de rellotge
guarde el record,
encara,
d'anhels de petits instants,
d'unes mans amoroses...

Xicon, on vas?
Camine enlloc, t'he dit abans.
Amb present de passes adormides,
d'inexistents esperances, de miralls esquerdats,
de desolat paisatge, de nines de fang i draps.

Comentaris

  • gypsy | 31-08-2011


    Quanta profunditat travessa els teus mots, potser la lucidesa sorgeix en estar sol i mirar endins cada ferida que em sotmès perquè no suri i ens ofegui. Que ben expressat, amb una humilitat del mot que fa enorme el poema, almenys a mi m'ho sembla.

    PD: Moltes felicitats!

  • Cada una de les teves frases .....[Ofensiu]
    Marina Terra Èol | 30-08-2011

    m’ha tocat l’ànima i m'han recordat que actualment la tinc mig ferida.
    No puc viure allunyada de la natura, sento que la vida no té sentit si no la puc olorar, tocar, contemplar, observar, valorar...GAUDIR!!!!. D'uns anys ençà que visc allunyada de les fantàstiques terres gironines que em tenen enamorada i em fan sentir molt viva i sovint penso i sento que visc: “en un barri ofegat, res de blanc de flors de taronger, .......”
    Per sort, amb ganes, se que tot es pot anar canviant.

    Gràcies pel teu regal de poema,

    Marina

  • ens mirem els uns als altres...[Ofensiu]
    teresa serramia | 26-04-2011

    on vas, ens preguntem...I malgrat molts cops pensem que ho sabem...no sé, no sé si ho sabem ben bé on anem...
    Bé, jo de moment, t'he trobat de nou, sense saber que t'hi trobaria..
    Que bonic! que sorprenent tenir un bon company de viatge que, de tant en tant, et pregunta com aquell qui res: on vas??
    A trobar-te...
    Una gran immensa abraçada.... per a tota la família...

  • Un poema molt colpidor, xicon[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 23-10-2010 | Valoració: 10

    Amb el mal de cor d'una infantesa sense esperança, sense flors de taronger, sense bellesa, sense il·lusió... Una infantesa tan sòrdida com la de milions d'infants al món, que no sabem el que és jugar, ni riure, ni gaudir de la vida.
    Ho has descrit molt bé. L'enhorabona.

  • RnBonet: tens una "forma" pròpia molt original[Ofensiu]
    T. Cargol | 04-10-2010

    Em sembla que ja t'ho havia dit; si no recordo malament devia dir: trencadora? Però és perquè t'hi porta el pensament d'allò que vols expressar; ho necessita el missatge que vols transmetre,...
    Em sumo als elogis anteriors.

  • Poema molt emotiu[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 29-09-2010 | Valoració: 10

    on es barreja la realitat actual "plorant llençols de pluja amarga" (genial la metàfora) amb els records de petits instants en unes mans amoroses. Sempre ens queda el consol dels records dolços quan la vida no ens dóna tota la felicitat a la que tenim dret pel fet de ser éssers humans.

    M'ha agradat molt el poema

  • potent i colpidor poema[Ofensiu]
    joandemataro | 24-09-2010 | Valoració: 10

    et felicito bonet
    una cordial salutació
    joan
    pd- gràcies pel teu contacte

  • Tristesa[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 22-09-2010

    Rere la teva aparença alegre i bromista amagues una ànima bellíssima capaç de fer-nos participar dels sentiments que atresora.
    M'emocionen els teus poemes, especialment aquest "Xicon, on vas?"
    Molt bona tardor, rnbonet.

  • És preciós, el poema, Ramon[Ofensiu]
    Carme Cabús | 22-09-2010

    Sempre em meravelleu, els de la teva terra. Esteu més en contacte amb tot allò primordial, i sou molt més capaços de dir-ho amb la parla humil, que ho fa tot sincer i gegant.

    A Catalunya crec que hi ha més posa, molta més necessitat d'aparença, i això és mostra que a la gent li falta identitat, personalitat, i que, en definitiva, sap molt menys qui és.

    Però vosaltres sou de pedra picada, i us admiro. I entre les persones que admiro tu i algunes altres d'aquest web hi sou al capdemunt.

    Una abraçada, amic. Ets una de les meves guies per seguir cercant el nord i seguir aprenent.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1588 Comentaris

355754 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!