Xarrameca

Un relat de: aleshores
No ens prengueu pels babaus que un dia forem
ballant al so de la vostra cançó
Una gran sardana fins i tot diguereu
de germans, d'amics de la mateixa sang:
jo no tinc més amics que els que pateixen
ni més germans que els que la dura costa
de la muntanya pugen pantejant,...
no ens valen discursos i emocions
ni retòriques velles sense pa per l'avui;
Només ens val el discurs resistent
plantar-los cara, sense ser violents
deixar la seva làbia en xarrameca

Impúdics que s'ajuntem amb allò més abjecte
que busquen l'aixopluc africanista
i després van a peu a Montserrat,...

Si hi ha d'haver purga amb rici
tots ens l'empassarem, ells els primers
no valen solucions contra els de sempre.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer