Whisky

Un relat de: josepsalatermens


Entro a un supermercat per comprar pollastre, però me’n vaig a la lleixa de les ampolles de whisky, de marques barates per cert, ho faig perquè sé que a tu t’agrada, això si, a de ser del bo.
No en compraré cap, però mentre les observo et tinc present. Cerco la mateixa sensació de quan et tinc propera.
Quan vivim l’absència de la persona desitjada, aleshores ens agafem amb passió a una peça de la seva roba per suplir el seu contacte directe.
Així em quedo plantat davant de les ampolles, volent creure’m que estem junts.
El whisky té un color de fusta fosca, marronosa, amb sarcasme, em fa recordar el color del pixum, del pixum de més color, de quan portem força estona sense beure líquids i estem eixuts.
Pot ser n’hauria de tastar una miqueta per conèixer com és el gust que sents tu quan t’entra dins, tinc aquesta curiositat.
Després d’unes quantes copetes, he vist que la gent se’l prenen en vasets petits, o bé en copes llargues, però només n’omplen el cul, deu ser molt fort. Després d’unes quantes glopades ja comencen a brillar els ulls i es posen a garlar amb molta fluïdesa. Sense qüestionar-se res, es senten més contents i més amics de tothom.
Pot ser els psicòlegs n’haurien de recomanar el seu consum.
Ai, no! He conegut a un professor de la universitat que per voler repetir aquests moments de felicitat, ara viu al carrer i es tapa a la nit amb quatre cartrons.
Malgrat això encara em pica un xic el desig de sentir aquests instants de plaer, de creure’t que estàs en el millor moment de la teva vida, que allò que estàs fent, està ben fet, no hi ha res que ningú et pugui recriminar, no tens motiu per haver de demanar disculpes, tot ha passat i ja queda molt lluny.
Fins i tot així, em fa molta basarda, si prenc un glopet encara m’aficionaria i com sóc molt fluix em seria gairebé impossible de desempallegar-me d’un breu plaer, i això que seria conscient que m’està consumint.
M’estimo més continuar convivint amb la meva perenne tristor, prefereixo no renunciar a sentir la soledat, a suportar la meva buidor. Estic disposat a esperar a que, de molt en tant en tant, succeeixi allò que em pot fer somriure, malgrat que se’m faci esperar un temps que em sembli etern.
Però, i si ho provés? Només una miqueta i prou.
Deixem-ho córrer, val més, jo no sóc d’aquesta mena. Aniré fent la cervesa sense alcohol que prenc per acompanyar la pizza. O amb l’enorme tassa de te, que m’ajuda a fer més lleugera la lectura d’un totxo de llibre avorrit, que en un moment gents encertat vaig triar de la biblioteca pública

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de josepsalatermens

josepsalatermens

110 Relats

29 Comentaris

51168 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Vaig neixer el 5 de març de 1961. Treballo en un hospital i estic casat i fillat. M'agrada la natura i estar de tant en tant un mica sol amb mi mateix, però també necessito tenir algú al meu costat.