Vull veure’t.

Un relat de: TMR .
Vaig a la casa on un dia et vaig dur. Feia temps que no me’n passava per ací. Ara està buida però alhora plena de records. No se que em passa. Tinc gana de tu, d’assaborir-te i de què em saboretges, de veure’t i que em despulles amb la mirada. De perdre la noció del temps perduda als teus ulls. És una sensació que tinc al cos com el fumador que duu dies sense provar una cigarreta, com l’alcohòlic que no ha provat ni gota d’alcohol en dies.

Vull veure’t i que sigues tot meu, fer-te tot el que desitge fer-te i que tu fages el mateix amb mi. Vull veure’t i que em fages perdre el control, el coneixement...Vull veure’t i que el desig sigui l’únic que mani dels nostres cossos. Vull que em fages reviure tot els moments que ja m’has regalat. Les nits de passió, de mans perdudes sense rumb fix i de petons desesperats i descontrolats per cada racó del meu ésser.

Vull veure’t.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

TMR .

42 Relats

19 Comentaris

25991 Lectures

Valoració de l'autor: 8.88

Biografia:
Vaig néixer al 1993.

No sóc escriptora professional, ni molt menys. Escric quan tinc alguna cosa dins i no se com treure-me-la. Quan els sentiments s'acumulen i no tenen per on eixir.
No se si escric per oblidar-te o per recordar-te. El més segur és que ho faja per poder dir totes les coses que mai et diré a tu. D'alguna manera hauré de treure-me-les d'ací dins...
M'agrada escriure i el que més m'agrada de tot són els somriures. Mai ix de casa vestida sense un somriure. Dies els somriures són més feliços i dies més tristos, però mai pot faltar entre els meus complements. M'agrada somriure, però m'agrada més que em regalen somriures.

Sempre havia sigut la persona més optimista del planeta fins que em vaig adonar de que no totes les coses són de colorets, suponc que seran les conseqüències de crèixer... Però, sempre estic disposada a rebre tot tipus de critiques i recomanacions que m’ajuden a millorar.