Vòmit

La gent no suporta que siguis un infeliç a no ser que la persona en qüestió també ho sigui, i de la classe depriment. Des de la meva infelicitat, explícita, i que em duu a odiar-me a mi mateix, sovint, o a les meves eleccions (que no ereccions), sovint, i que em fa pensar que n'estic molt, de limitat, pels recursos disponibles i perquè jo també em limito, a vegades, pels e-mails que intento enviar amb arxius adjunts de gran tamany que el filtre no accepta, i retorna, i rebo, com un vòmit reengullit, que em podreix per dins, fins que torni a pensar que m'estic fent mal, i llavors m'espanti i de la manera més hipòcrita (no per això voluntària, sinó fruit de les circumstàncies) estimi, i senti una petita (però per mi ja gran, posats a comparar amb la trajectòria) alenada d'aire, que em porti endavant, flotant, fora d'aquestes bardisses, més amunt del terra enllotat, i m'encuriosegi d'altres vides -mai sense envaïr, espero- tot situant-me de tu a tu amb persones desconegudes, sense explicacions a donar més que les meves opinions alliberades, potser un xic influenciades per la voluntat de congeniar, fruint al vespre, abans d'adormir-me, del nou estat, tot retreient-me que no he de perdre l'humiltat, i llavors retreient-me que no m'he de retreure coses a mi mateix, i llavors retreient-me que no m'he de retreure retreure'm coses a mi mateix, i m'adormo, en un estat neutre, com la vocal, i em llevo l'endemà: pum! Ha tocat tensió a les cervicals avui (hi havia diversos números en joc), i em dóna pel cul, durant tot el dia, per molt animós que pensi que puc arribar a estar malgrat el dolor, que amb els anys ja m'he acostumat a aguantar com un faquir, però que segueixo odiant (encara bo!), mentre escolto el músic bretó (que no francès) Yann Tiersen i els seus pianets de veritat i de joguina em consolen, una mica, mentre una tovallola asseca poc a poc els meus cabells (llisos, arrissats, Matutano? Què cony sé!) i tinc por que el dia sigui igual, que l'anterior, i l'anterior, i l'altre, bé, aquell no, que va estar bé, però l'anterior de l'anterior de l'anterior de l'anterior va ser horrible, encara en recordo la sensació general, d'aquells dies que vols oblidar...Com tot aquest text, espero oblidar-lo aviat, i sentint, la pròxima vegada que el llegeixi, que no suporto els infeliços.