Ciutat de carrers taronges al desembre

Un relat de: Xitus

Quan era adolescent, m'encantava passejar pels teus carrers enllumenats al Nadal, cap a les sis de la tarda, tot mirant aparadors de xocolata. Per comparació amb l'entorn, eres i ets la gran ciutat, malgrat ser petita. Per tant, hi havia menys per triar, el recorregut era més curt i acabava aviat. Quan era més petit em semblaves més gran, com totes les ciutats. Recordo aquell carreró que baixa, amb esglaons esporàdics i una font a la paret. Un desembre de finals dels vuitanta jo hi mirava un aparador daurat. Moure's fins la cantonada on el pare devorava llibres de l'aparador, porta de la rambla; admirar l'església, , viure un dia de mercat; però també comprar-hi al consum o anar-hi a buscar butano.

Anys més tard la tradició era veure-hi els pessebres, admirar-los i voler arribar algun dia a fer-ne d'iguals. Anys més tard sèiem tu i jo en un prat verd i demanavem a dues dones que ens fessin una fotografia. Després ens petonejàvem entre noms científics d'arbres i entre hortets visitàvem paratges obacs per a tornar posteriorment a les cases i als carrers.

La imatge que me'n queda de tu sempre que hi vaig, però, és de carrers taronges sota un cel lila. Carrers petits que inciten reclusió.

Comentaris

  • Dia de festa![Ofensiu]
    Unaquimera | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    PARTICIPA!
    RESPON AMB UN ALTRE MISSATGE A QUI T'HA ENVIAT AQUEST, com a mínim... o ENVIA ALTRES!

    Una abraçada digna de la celebració,
    Unaquimera

  • un deliciós[Ofensiu]
    ANEROL | 03-03-2008 | Valoració: 10

    relat, al que no limanque ni li sobra res

  • gypsy | 13-10-2007 | Valoració: 10

    un bon relat, ple de petits detalls que fan deliciosa la història que ens expliques.
    Petits retalls de vida, records passats filtrats per la memòria que ens deixa una particular sensació insubstituïble.

    M'ha agradat força!