Què volem ser?

Ara quan estàs confusa i jo també ho estic sembla com si la ronya tapés un vidre net i transparent i s'hi hagués assecat a sobre, d'aquella que no treus ni amb un còctel de productes.

Però si mai pots, jo també hi era, i ho recordo. El cuc a l'estómac per cada segon, les sortides desinteressades, la complicitat, les mirades dins la jungla, la clandestinitat, anar al cine per a conèixer-nos millor (de què va Michael Collins?), les ganes que hi posàvem cada un de nosaltres...

D'altra banda, unes ganes altruistes, totalment, que van ser aprofitades per les urpes de qui està amargat i necessita fer fracassar els demés, que bonament es deixen, més que res perquè no se n'assabenten.

És massa el sentiment bloquejat dins, és massa tot el que (no) ens hem deixat fer, hem estat manipulats, hem estat una presa de terra de frustracions alienes, i em pregunto: què sóm i què volem ser?

I em responc: sóm un vidre ple de ronya incrustada, sigui pel que sigui.

I em torno a preguntar, ara: què volem ser?