La voluntat de l'Aire

L'Aire és una noia reservada, i que més o menys sap què fa. Ara mateix no entén de què parlen, ells, però es refugia en el seu món -un ritual ja habitual- fins que l'interromprà en Xavier amb una pregunta sobtada i ella dirà: "què?". Ell li repetirà i ella afirmarà tota amable, acompanyant-ho amb un somriure ja de sèrie.

És més seriosa que la majoria de noies de la seva edat, i ho duu d'una forma prou modesta. Per aquest motiu, en Ferran no suporta veure-la a vegades aprovant conductes clarament simiesques, inferiors, involucionants, populistes! A en Ferran, l'Aire l'atreu d'alguna forma. Li agrada parlar-hi, intel·lectualitzar-hi, sentir-se ben madur i superior als demés. El seu instint seductor el porta ràpidament a extendre les branques vanitoses (ben buides i corcades per dins).

Hi parlarà cada cop més, i els cops que no, pensarà que ella està desitjosa de fer-ho. El fruit a punt de caure.

L'Aire, altra vegada, no entén de què parlen, i es refugia en el seu món: la Blanca.