Cercador
Amor fervent.
Un relat de: XitusVarem gosar-nos conèixer
des de la nostra innocència
ignorant la indecència
per a la naturalesa del créixer.
En dies intensos,
d'amor incipient i altruista,
no en teniem cap pista:
tu i jo ens erem propensos.
Encegats per mil boirines,
ignoravem el doble tall;
paraules, noses i escampalls
obrien fines ferides.
En mirar el present,
sento coïssors i punxades,
visc dolors i fiblades...
Provenen de temps roents,
i la seva innocència,
cap desig d'indecència,
tan sols d'amor fervent.
Comentaris
-
...[Ofensiu]gypsy | 03-10-2007 | Valoració: 10
un bell poema d'amor, de nostàlgia, potser de quelcom passat.
Tot el que en ha succeït ens ha construït de la manera que som. Així que, tot suma, fins i tot les bones històries, encara que tinguin data de caducitat.
I sempre resten records que es poden convertir en poema, que no és poc.
Molts petonarros!, aviam si tornes més sovint...
gypsy
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Ciutat de carrers taronges al desembre
- Amor fervent.
- Com un conte
- Els immortals 3 (La mudança).
- L'instant
- Vull que em corregeixis
- Els immortals 2 (Mescla de sabors)
- Els immortals (Aquarel·la en negre i blau)
- Què volem ser?
- Fora de joc
- Diuen que... (protesta número u)
- Dolços setze
- "Striptease"
- Un moment (Títol esgotat)
- La voluntat de l'Aire