VOLGUDA MAMA

Un relat de: jomagi
Qui ho havia de dir... Ja n’ha fet 103!...

Recorda aquell dia que vostè, amb trenta-tres anys i amb aquells llustrosos i llargs cabells negres i llavis rojos, tenint jo vuit anys, mentre el ‘germanet gran’, en Joan, romania tant malalt a casa, poc abans de morir-se?... Sí, que vostè i jo vàrem anar a que em visites el nostre volgut metge Secanell, en aquella Igualada trista, grisa i pudent de ferums d’adobers de pells... Que aconseguí curar-me ‘in extremis’ de la doble pneumònia?...

Recorda mama que, baixant els dos pel carrer d’Òdena, uns paletes i manobres castellans li deixaren anar aquelles floretes, com aquella que va quedar-me gravada per sempre més: ... “Morenazaaaa!... con esos ojos negros me deslumbras y no me dejas trabajar!...” I vostè contestà: “Gracias!... Pues póngase usted gafas de sol!...”

Avui, vostè amb cent-tres anys i jo amb setanta, la veig amb aquells mateixos ulls negres dels ‘Girona’... Majestuosa!... Com aquell dia!

Sap que l’hi dic?... doncs: Morenazaaa... del meu cor !

Comentaris

  • Homenatge[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-12-2021 | Valoració: 10

    Saps com li agradarà a la mama aquesta floreta? La rejovenirà i li alegrarà el Nadal. Un homenatge ben merescut. Una forta abraçada i que passis un bon Nadal!

    Aleix

  • Que bonic !!![Ofensiu]
    Gardenia | 20-12-2021 | Valoració: 10

    Jomagi, et un crac..!!!! Quin regal mes bonic per la seva mare, desitjo que ella als seus 103 anys gaudeixi del fill tant trempat. Salut i bones festes