Vivíssim

havia de ser el teu pare que t'ha deixat la seva personalitat impresa , millor dit tatuada, a cada porus de la teva pell.
Cada cop que llegeixo quelcom teu penso que és el que m'agrada més i tots els posaria a preferits.
(El fet de que ens coneguem i visquem totes dues a Sant Boi no té res a veure.)
Gràcies per escriure, gypsy.
Una sincera abraçada.

volia escriure "bellíssima"

Magnífic relat el que has escollit com a preferit. Una prosa poètica bellísima no tan sols per les paraules ni els versos que empres, sinó pel sentiment que conté.

Un sentiment que compartim tots aquells que hem perdut un ser estimat que va saber oferir-nos generosament tota la seva vida. És precisament per aquest motiu, que sempre més serà amb nosaltres. La seva absència no serà mai buidor, tan sols plenitud dins d'un esperit que té l'esperança del retrobament.

Pilar

SI, si, això de la tria dels relats ha sigut gran idea. Quan vaig aterrar a RC ja et vaig comentar algun relat. Un poema si no recordo malament. Realment bo. Quasi sempre et voto als reptes, tens una forma molt guapa d'emmarcar els sentiments. En aquest sembla que t'encadenis a la vitalitat d'algú que t'ha fet créixer per no oblidar una forma de joia que costa de trobar. Una ensenyança, una cosa important. És bonic llegir coses així. Una abraçada.

Salisalut!!
Aix!! I booooonanynou!!!jeee.

Si aquest relat és un dels teus preferits, em va molt bé per desitjar-te... Bones Festes

Sento aquests Relat ple de vida... encara que l'has escrit fa temps.
I m'encanta i assaboreixo aquesta frase:
"Vull cridar el teu nom a la vora d'un riu amb molts arbres a prop".

Trobo que és un relat molt, molt bonic. Copsa molt bé l'essència de qui va ser l'avi. Aquell avi eternament escoltant música a l'estudi.
Expressa molt bé el sentiment d'algú davant d'una pèrdua. Personalment, a mi m'ha agradat molt, i trobo que les paraules són les adients. Es nota que cada mot ha sigut escollit amb un sentiment de força per tirar endavant i amb una valentia per recordar amb la que no tots es veuen amb cor d'escriure i de deixar volar la imaginació, esclar que a tu, inclús en moments difícils els relats et surten preciosos.
No et puntuo perquè jo seria parcial, doncs el tema i l'autora em són propers. Jo et posaria un 10, però em fa por que sigui la meva poca experiència i la relació amb el relat i l'autora, la que em facin posar-te aquesta nota.

Safir ;D

M'ha agradat el teu estil vital però intimista. Seguiré llegint-te, perque m'has enganxat...

i tant viu, sempre viu, ara vivíssim quan fa tant poc.
Quantes vegades et queda la sensació, quan amb la família reunida, esperes a algú, i aquest no ve. Al principi és molt latent i molt estranya. Després continues esperant, perquè aquell buit mai s´ocupa, i mires enrera i mires altre cop al davant i veus que hi són tots els que estan, però no ho pots evitar.

Una abraçada de complicitat, per la experiència viscuda