Vine una estona

però que hi és en totes les coses que la rodegen. M'agrada del poema aquest anar ressegint el llibre, la butaca, les ulleres, per trobar-hi les mans, els braços i la mirada.

La sensació de pèrdua no només de la persona estimada sinó de totes aquestes sensacions que es reviuen quan no hi és està molt ben explicada.

Felicitats!

Una abraçada

No estem acostumats a perdre res ni ningú. D’això en sabien molt els poetes elegíacs. Aquest clam de soledat que es pot calmar amb una estona, tan sols amb un breu acte de presència, et fa venir ganes de cridar amb tu perquè l’estimat es manifesti.

Un poema agredolç, ple de sensibilitat i d’esperança.

Vine una estona, amor! i gaudirem plegats de tot allò que suposa, suposava i suposarà viure junts. No hi manquen les llàgrimes, la tristesa, l’absència, el malviure en soledat, l’enyorança, els records vius i palpables, el marciment... tot, tot això, segons tu, es pot guarir amb un simple retrobament.

Un bell poema, molt inspirat i molt equilibrat en totes les parts. Ple de vivències i detalls que l’autora va fent seus –per coneguts i familiars– i que converteix en la seva única esperança per recuperar tot l’amor que l’altre, absent, li priva de gaudir amb plenitud.

Raül

Escriure d'amor és viure l'amor també. El teu preciós poema denota verdaderament la tristesa per la pèrdua, però també deixa ben clar la teva sensibilitat escrivint com escrius. Escriure el dolor també ajuda. Escriu, escriu! Una abraçada.

Aleix

especialment la tercera estrofa té uns versos molt visuals i encertats. Celebro tornar-te a llegir !

una abraçadeta ! ;-)