Cercador


Llista categories

Vigila on escrius

Un relat de: Azalea

Beses un pal
mentre jo,
al teu costat,
observo la teva ombra
que busca fer-me mal.

Abraces un cos cru
mentre escrius,
amb la ploma indiferent,
damunt del que eres tu.

I jo, que llegia
el que erem junts
he perdut l'últim punt.
Hi has escrit al damunt.

Aquí, fa un any,
em feies un petó.
Erem tu i jo
i el cos bullint d'il·lusió.

De tant colpejar-lo,
el cor se m'ha fet dur.
No te'l podràs endur.

Comentaris

Afegir comentari
  • preciós[Ofensiu]
    Cincdos | 29-10-2007 | Valoració: 10

    Encantat de llegir-te

    un petó molt fort
    vagi bé

  • molt macos.....[Ofensiu]
    MarBlava | 28-03-2007 | Valoració: 10

    aquest versos, escrits amb el cor, penso que no tan dur.
    Els passats feliços sempre són facils de recordar.
    Et felicito per la brevetat i claretat de les imatges que ens regales.
    Una abraçada.

  • MOLT BONIC[Ofensiu]
    IRINA | 28-03-2007 | Valoració: 8

    QUAN LLEGUEIXO GENT DE LA TEVA EDAT, HEM SEMBLA MENTIDA QUE POGUEU ESCRIURA DE SEGONS QUINS TEMES, PERQUÈ PENSO QUE NO HEU VISCUT PROU, PERÒ ESTIC EQUIVOCADA, EL JOVENT SABEU EL QUE DIEU.

  • Ho faig![Ofensiu]
    Unaquimera | 29-10-2006 | Valoració: 10

    Vigilo el que escric i vaig en compte per no trencar el delicat equilibri que has aconseguit en el teu vers: per un costat, reconèixer el moment, la realitat, comporta una lucidesa amarg;, per una altre, no deixar-te endur per la melangia, denota maduresa.

    El teu pas oscil·la, es queda sobre un peu en la tristesa i sobre l'altre en la serenitat interna.
    Sembla una presa de consciència: fa mal, però és necessària. O una vacuna.

    Enhorabona! Per l'actitud i pel poema.

    Estic encantada d'haver-te descobert i espero tornar per aquí a llegir més coses teves.

    Avui t'envio una abraçada per celebrar la coincidència, donada des del cor,
    Unaquimera

  • M'encanta aquest vers:[Ofensiu]
    Arbequina | 26-10-2006

    Hi has escrit al damunt.

    Tret de context... res, però en ell, és genial. És, ja sé que dir-ho és una gran tonteria, molt poètic.

    Per cert, la part final de la teva biografia m'atrau moltíssim, m'encanta; ja me l'estic memoritzant.

    Una abraçada.

    Arbequina.

  • Vaja[Ofensiu]
    sants78 | 25-10-2006

    Doncs això, que vaja, que és una mica trist, però que m'ha agradat molt, és molt maco.

  • entre un àcid e llimona i la dolçor d'una fresa...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 06-09-2006 | Valoració: 10

    original, únic, intens m'ha deixat un sabor tan especial...

    encara el llepo en els llavis..

    molts petons!!

  • el teu poema...[Ofensiu]
    Capdelin | 06-09-2006 | Valoració: 10

    és un còctel d'aparent rodolí, d'innocent poètica, de saviesa irònica, d'ombra de maduresa, de saber ben dir, d'art naïf i a la vegada subtil... sempre original i portant el teu segell acreditatiu.
    El títol = també genial!
    Una abraçada!

Valoració mitja: 9.63

l´Autor

Azalea

21 Relats

94 Comentaris

33212 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Afegir a preferits
Biografia:
M' encanta la poesia relataire.
Encantada, jo? Sí, m'encanto sovint :P

Si hagués de definir el que escric... suposo que us hauria de dir que m'agrada jugar amb les paraules, la sinceritat, l'espontanietat, i sobretot, que escric quan em surt i necessito fer-ho...


"Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l'alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.

Discretament l'escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d'alguna melodia
que sempre és agradable recordar.

Un sonet per a tu; només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.

Un sonet per a tu que m'ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res."

Miquel Martí i Pol

- - - -

"El cel és tot ple d'estrelles
i jo una més, no hi ha dret!
Me'n vaig del planeta Terra
sense nau, sense coet.

Tota jo tremolo i friso.
Hi ha escretlles al meu cervell:
si m'hi entra llum de lluna,
pessigolles al clatell.

M'acosto a un altre planeta.
¿Com serà, com no serà?
¿Tindrà mar, tindrà muntanyes,
tindrà rius i tindrà pla?

Com se'm menja aquest silenci
sonor i fosc de l'espai.
Per més que els crido i els crido,
els amics no em senten mai.

¿Qui trobaré a l'altra banda
que m'entengui el dolç parlar?
Si trobo algú que m'agradi,
tindrà boca, tindrà mà?

Mentre dura aquest viatge,
tinc un dubte que em consum:
passant d'una estrella a l'altra,
no hi deixaré un xic de llum?"

Narcís Comadira


-------------------------------------------


*[LLuita pels teus somnis...]
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >