Cercador
A què juguem?
Un relat de: Azalea- Mare,
Vaig a jugar a amagar!
- Torna a l'hora de sopar!
Surto al carrer,
Avui ja sé on m'amagaré.
Mentre em vaig acostant
A la plaça,
Vaig rumiant
Potser un xic massa.
Què deu fer en Pere?
Ara ja s'ha fet gran,
I no vé mai.
Fa poc li van comprar
Un joc de disparar.
Ara juga a matar.
I l'Eulàlia?
Abans sempre venia.
Té amigues noves,
I juga a imitar noies mones.
En Xavi ja fa temps
Que va marxar.
Em van dir
Que va aprendre a mentir.
La Carla, on deu parar?
El seu pare li va ensenyar
El joc d'estafar.
En Manel ho té ben clar,
Només vol jugar a pegar.
Si fa mal, tant li fa.
N'estic tipa de tant parlar.
- A què volem jugar?
Noia, ens ho haurem de plantejar.
No n'hi ha prou amb preguntar.
Som tan pocs,
Que si volem jugar
No ens podem amagar.
Comentaris
-
Amagats?[Ofensiu]Capità Borratxo | 07-02-2007
Tens raó. Si volem jugar no ens podem amagar... El trist és que els demés "s'amaguin" rere jocs "adults" i ens deixin sols...
No creixis mai...
Enhorabona pel relat!
l´Autor
21 Relats
94 Comentaris
34380 Lectures
Valoració de l'autor: 9.57
Biografia:
M' encanta la poesia relataire.Encantada, jo? Sí, m'encanto sovint :P
Si hagués de definir el que escric... suposo que us hauria de dir que m'agrada jugar amb les paraules, la sinceritat, l'espontanietat, i sobretot, que escric quan em surt i necessito fer-ho...
"Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l'alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.
Discretament l'escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d'alguna melodia
que sempre és agradable recordar.
Un sonet per a tu; només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.
Un sonet per a tu que m'ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res."
Miquel Martí i Pol
- - - -
"El cel és tot ple d'estrelles
i jo una més, no hi ha dret!
Me'n vaig del planeta Terra
sense nau, sense coet.
Tota jo tremolo i friso.
Hi ha escretlles al meu cervell:
si m'hi entra llum de lluna,
pessigolles al clatell.
M'acosto a un altre planeta.
¿Com serà, com no serà?
¿Tindrà mar, tindrà muntanyes,
tindrà rius i tindrà pla?
Com se'm menja aquest silenci
sonor i fosc de l'espai.
Per més que els crido i els crido,
els amics no em senten mai.
¿Qui trobaré a l'altra banda
que m'entengui el dolç parlar?
Si trobo algú que m'agradi,
tindrà boca, tindrà mà?
Mentre dura aquest viatge,
tinc un dubte que em consum:
passant d'una estrella a l'altra,
no hi deixaré un xic de llum?"
Narcís Comadira
-------------------------------------------
*[LLuita pels teus somnis...]
Últims relats de l'autor
- Llum d'estrella
- Parlem de veure'ns?
- Recuperant el somni
- A què juguem?
- No te n'adones
- Vigila on escrius
- [no] Hi ets
- Neix... i mor en l'oblit
- (re)Voltes, aquesta nit?
- Sense sentit
- Cadascú al seu llit, el mateix neguit
- Núvols d'amistat
- Llàgrimes invisibles
- La solució dels problemes (II part)
- La solució dels problemes (I part)