A què juguem?

Un relat de: Azalea

- Mare,
Vaig a jugar a amagar!
- Torna a l'hora de sopar!

Surto al carrer,
Avui ja sé on m'amagaré.

Mentre em vaig acostant
A la plaça,
Vaig rumiant
Potser un xic massa.

Què deu fer en Pere?
Ara ja s'ha fet gran,
I no vé mai.

Fa poc li van comprar
Un joc de disparar.
Ara juga a matar.

I l'Eulàlia?
Abans sempre venia.
Té amigues noves,
I juga a imitar noies mones.

En Xavi ja fa temps
Que va marxar.
Em van dir
Que va aprendre a mentir.

La Carla, on deu parar?
El seu pare li va ensenyar
El joc d'estafar.

En Manel ho té ben clar,
Només vol jugar a pegar.
Si fa mal, tant li fa.

N'estic tipa de tant parlar.
- A què volem jugar?
Noia, ens ho haurem de plantejar.
No n'hi ha prou amb preguntar.

Som tan pocs,
Que si volem jugar
No ens podem amagar.

Comentaris

  • Amagats?[Ofensiu]
    Capità Borratxo | 07-02-2007

    Tens raó. Si volem jugar no ens podem amagar... El trist és que els demés "s'amaguin" rere jocs "adults" i ens deixin sols...

    No creixis mai...

    Enhorabona pel relat!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Azalea

21 Relats

94 Comentaris

31403 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
M' encanta la poesia relataire.
Encantada, jo? Sí, m'encanto sovint :P

Si hagués de definir el que escric... suposo que us hauria de dir que m'agrada jugar amb les paraules, la sinceritat, l'espontanietat, i sobretot, que escric quan em surt i necessito fer-ho...


"Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l'alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.

Discretament l'escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d'alguna melodia
que sempre és agradable recordar.

Un sonet per a tu; només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.

Un sonet per a tu que m'ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res."

Miquel Martí i Pol

- - - -

"El cel és tot ple d'estrelles
i jo una més, no hi ha dret!
Me'n vaig del planeta Terra
sense nau, sense coet.

Tota jo tremolo i friso.
Hi ha escretlles al meu cervell:
si m'hi entra llum de lluna,
pessigolles al clatell.

M'acosto a un altre planeta.
¿Com serà, com no serà?
¿Tindrà mar, tindrà muntanyes,
tindrà rius i tindrà pla?

Com se'm menja aquest silenci
sonor i fosc de l'espai.
Per més que els crido i els crido,
els amics no em senten mai.

¿Qui trobaré a l'altra banda
que m'entengui el dolç parlar?
Si trobo algú que m'agradi,
tindrà boca, tindrà mà?

Mentre dura aquest viatge,
tinc un dubte que em consum:
passant d'una estrella a l'altra,
no hi deixaré un xic de llum?"

Narcís Comadira


-------------------------------------------


*[LLuita pels teus somnis...]