Neix... i mor en l'oblit

Un relat de: Azalea

Neix la brisa
De la lleugeresa de la fulla,
Com neix la calor
De la teva suor.
(introducció al món
de la creació)

Neix la felicitat
Gràcies al teu somriure,
A la teva mirada
(tantes vegades imaginada)
inevitablement.

Neix aquesta poesia
D'un vers regalat
(potser robat)
d'una carta oblidada,
que he trobat.

Neix d'allà on brollen
Els sentiments.
Del pensament,
Del record.
De la ment
(persistent)
i d'un paper tort.

Neix de la tendresa
Que abraça
La trista princesa.
(com neix la flor
de la poncella)

De la il·lusió
D'un món millor,
Per ara sense color.

Neix l'alegria
D'aquest sol que brilla,
Que em crida,
Insistent, pertinent.

Potser vaig errada.
I si la creació,
Va per contraposició?

Neix la revolució
De la il·lusió,
O la il·lusió
De la revolució?

Neix un somriure
De la teva mirada,
O la mirada,
Del meu somriure?

Neix el món als meus ulls,
Al mateix temps que neixo jo.


I per definició,
I contraposició,
Hi ha destrucció.

Tot mor només en l'oblit,
Sense neguit...

Tot.

Comentaris

  • jaumesb | 19-06-2006 | Valoració: 10

    no hi ha oblit

  • la vida[Ofensiu]
    Capdelin | 13-05-2006 | Valoració: 10

    potser es resumeix en això: vida i foc, naixença i destrucció: la il-lusió és la vida i l'oblit la destrucció.
    Poema psicològic, humà, que et fa pensar.
    ptons i una abraçada

  • encantat de tornar-te a llegir[Ofensiu]
    Addison | 09-05-2006 | Valoració: 10

    De les més boniques que has escrit. Sembla que has escollit les paraules amb una cura especial, són gairebé musicals. Et felicito. Et seguiré llegint. Fins aviat!

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Azalea

21 Relats

94 Comentaris

31397 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
M' encanta la poesia relataire.
Encantada, jo? Sí, m'encanto sovint :P

Si hagués de definir el que escric... suposo que us hauria de dir que m'agrada jugar amb les paraules, la sinceritat, l'espontanietat, i sobretot, que escric quan em surt i necessito fer-ho...


"Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l'alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.

Discretament l'escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d'alguna melodia
que sempre és agradable recordar.

Un sonet per a tu; només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.

Un sonet per a tu que m'ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res."

Miquel Martí i Pol

- - - -

"El cel és tot ple d'estrelles
i jo una més, no hi ha dret!
Me'n vaig del planeta Terra
sense nau, sense coet.

Tota jo tremolo i friso.
Hi ha escretlles al meu cervell:
si m'hi entra llum de lluna,
pessigolles al clatell.

M'acosto a un altre planeta.
¿Com serà, com no serà?
¿Tindrà mar, tindrà muntanyes,
tindrà rius i tindrà pla?

Com se'm menja aquest silenci
sonor i fosc de l'espai.
Per més que els crido i els crido,
els amics no em senten mai.

¿Qui trobaré a l'altra banda
que m'entengui el dolç parlar?
Si trobo algú que m'agradi,
tindrà boca, tindrà mà?

Mentre dura aquest viatge,
tinc un dubte que em consum:
passant d'una estrella a l'altra,
no hi deixaré un xic de llum?"

Narcís Comadira


-------------------------------------------


*[LLuita pels teus somnis...]