Núvols d'amistat

Un relat de: Azalea

Els núvols són curiosos avui:
No en distingeixo el principi,
tampoc el final.
Curiosa aquesta tarda:
Els observo,
Els observes,
Però cadascuna al seu camp.

Curiosa la vida,
Curiós el destí.
Haver-nos mirat,
Haver-nos parlat.
I ara, tu al meu costat.
T'he trobat.
Per fi ens hem "llançat"!

Un sonet em fa somriure,
I en silenci imagino
Que aquest et fa viure.

Una amistat compartida,
On és el principi?
On és el camí?
Ajuda'm, el vull seguir
Encara que no tingui fi.

Potser som com dos núvols
Que s'han creuat.
Lleugeres, fugaces,
Sense camí marcat.

No sé si t'hi has fixat:
La bellesa d'aquell cel,
Els núvols l'han creat

Te n'has adonat?
La nostra amistat,
Tot just ha començat.

Comentaris

  • Gràcies [Ofensiu]
    roda03 | 28-03-2006

    Hola Azalea,
    Després del teu comentari en què em dius que compartim mestre, gairabé sent la remor de les parules d'en Miquel que m'han portat a llegir-te.
    M'agradaria que veiessis amb mi un bon company de relats que sempre que et comenti et dirà tot el que sent.
    Aquests núvols d'amistat són la veritat del teu amor per les petiteses i això és molt important quan escrius. Jo, per exemple, no em considero massa prolífic, però si molt estimat a RC. La nostra família cada dia creix amb més força, t'ho dic jo que he crescut i conservo l'afany de seguir lluitant per la nostra terra, per la nostra poesia i per la nostra llengua.
    Brindo pels teus núvols, per la teva amistat i per la nostra família.

    Roda03

  • dolç...[Ofensiu]
    Orgull_de_classe | 18-03-2006 | Valoració: 10

    molt dolç....
    com els núvols de cotó de les fires...roses...
    dolç...

  • maquíssim[Ofensiu]
    bufanúvols | 15-03-2006 | Valoració: 10

    D´una dolcesa sublim. Un regal per a l´ànima.

  • jo...[Ofensiu]
    Capdelin | 14-03-2006 | Valoració: 10

    agafo un d'aquests núvols teus... li faig quatre nusos aparents, el llenço de nou al cel i els nusos desapareixen i el núvol segueix el teu camí de cotó lluent... Ah, l'amistat! què guai!
    ptons i una abraçada!

Valoració mitja: 9.5

l´Autor

Azalea

21 Relats

94 Comentaris

33218 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
M' encanta la poesia relataire.
Encantada, jo? Sí, m'encanto sovint :P

Si hagués de definir el que escric... suposo que us hauria de dir que m'agrada jugar amb les paraules, la sinceritat, l'espontanietat, i sobretot, que escric quan em surt i necessito fer-ho...


"Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l'alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.

Discretament l'escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d'alguna melodia
que sempre és agradable recordar.

Un sonet per a tu; només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.

Un sonet per a tu que m'ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res."

Miquel Martí i Pol

- - - -

"El cel és tot ple d'estrelles
i jo una més, no hi ha dret!
Me'n vaig del planeta Terra
sense nau, sense coet.

Tota jo tremolo i friso.
Hi ha escretlles al meu cervell:
si m'hi entra llum de lluna,
pessigolles al clatell.

M'acosto a un altre planeta.
¿Com serà, com no serà?
¿Tindrà mar, tindrà muntanyes,
tindrà rius i tindrà pla?

Com se'm menja aquest silenci
sonor i fosc de l'espai.
Per més que els crido i els crido,
els amics no em senten mai.

¿Qui trobaré a l'altra banda
que m'entengui el dolç parlar?
Si trobo algú que m'agradi,
tindrà boca, tindrà mà?

Mentre dura aquest viatge,
tinc un dubte que em consum:
passant d'una estrella a l'altra,
no hi deixaré un xic de llum?"

Narcís Comadira


-------------------------------------------


*[LLuita pels teus somnis...]