Llàgrimes invisibles

Un relat de: Azalea

Ets capaç de donar-li cops que no deixen marca
D'esgarrapar-la amb poques paraules
D'apunyalar-la amb un comentari absurd.

Quan veus una gota roja regalimant-li galta avall,
T'adones de la teva beneiteria.

Quan demà acaronis aquella pell abonyegada,
Desitjaràs no haver-la destruït mai.

Quan dissabte la vegis dormint,
Ja no pensaràs que potser tan sols fingeix.

Te n'hauràs oblidat:
hi ha ferides invisibles als ulls,
Que deixen el rastre més profund.

Per cada gota roja que li vas arrancar
En fa brollar una de cristal·lina
Per intentar esborrar-la.
Però aquesta és més forta, més seva:
És eterna.

Per cada llàgrima invisible,
Hi ha una espurna que lluita
Per eixugar-la.

Comentaris

  • Molt bo[Ofensiu]
    sants78 | 26-03-2006

    "hi han ferides invisibles als ulls" És molt bo Azalea. Tan de bo algun dia el teu poema no tingui sentit.
    Una abraçada

  • sí...[Ofensiu]
    Capdelin | 14-03-2006 | Valoració: 10

    llàgrimes invisibles... maltractaments psicològics, tortura psíquica... qui la pot demostrar? com defensar-te si externament potser no deixa rastre... com lluitar contra el botxí de guants de seda que assassina ànimes?
    un poema dur i dibuixat amb l'elegància i força de les teves paraules.
    una abraçada!

  • hola!![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 14-03-2006 | Valoració: 10

    no t'havia llegit mai, però t'he trobat casualment i me n'alegro perquè el poema m'ha agradat molt. Tot i que en alguna estrofa perds una mica el ritme o la rima (o això m'ha semblat), hi ha imatges i idees en ell que m'han agradat molt (la llàgrima transparent que lluita amb la de sang... genial!). El missatge és clar... tan de bo no haguessim d'escriure sobre això, oi? Petons maca!!

  • Gràcies...[Ofensiu]
    Sol_ixent | 13-03-2006

    pel comentari que has deixat en un dels meus relats, i permet-me corregir-te en la teva interpretació.
    La intenció era simplement la d'expressar un estat d'angoixa que sentia en un moment determinat de la meva vida, però no perquè enyorés una història d'amor passada, encara que ho pogués donar a entendre. És simplement un cúmul de circumstàncies que en aquell moment semblaven adverses, però que per sort ara ja no ho són tant. I, respecte a la última frase -I tu, per sobre de tot-, això si que té reminiscència en ell, però simplement perquè no el tinc i m'agradaria tenir-lo.
    Bé, això és tot. Pedona pel rotllo que t'he fotut, però volia aclarir-ho. La veritat és que m'alegro que em comentin aquest relat específicament, perquè trobo que és un dels que he escrit que més m'agrada i és d'una intensitat brutal. No sé si tu penses el mateix.
    I, respecte al teu poema, crec que és un tema, malauradament massa d'actualitat... malauradament.

    Una abraçada!

    Sol_ixent

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Azalea

21 Relats

94 Comentaris

31388 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
M' encanta la poesia relataire.
Encantada, jo? Sí, m'encanto sovint :P

Si hagués de definir el que escric... suposo que us hauria de dir que m'agrada jugar amb les paraules, la sinceritat, l'espontanietat, i sobretot, que escric quan em surt i necessito fer-ho...


"Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l'alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.

Discretament l'escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d'alguna melodia
que sempre és agradable recordar.

Un sonet per a tu; només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.

Un sonet per a tu que m'ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res."

Miquel Martí i Pol

- - - -

"El cel és tot ple d'estrelles
i jo una més, no hi ha dret!
Me'n vaig del planeta Terra
sense nau, sense coet.

Tota jo tremolo i friso.
Hi ha escretlles al meu cervell:
si m'hi entra llum de lluna,
pessigolles al clatell.

M'acosto a un altre planeta.
¿Com serà, com no serà?
¿Tindrà mar, tindrà muntanyes,
tindrà rius i tindrà pla?

Com se'm menja aquest silenci
sonor i fosc de l'espai.
Per més que els crido i els crido,
els amics no em senten mai.

¿Qui trobaré a l'altra banda
que m'entengui el dolç parlar?
Si trobo algú que m'agradi,
tindrà boca, tindrà mà?

Mentre dura aquest viatge,
tinc un dubte que em consum:
passant d'una estrella a l'altra,
no hi deixaré un xic de llum?"

Narcís Comadira


-------------------------------------------


*[LLuita pels teus somnis...]