Cercador
Versos des del mirall
Un relat de: joandemataro- Compartir:
Em dic Joan Abellaneda
i , ara mateix, potser no sóc aquí
doncs sovint, massa sovint, no sé ben bé qui sóc.
Us ho he de confessar, als qui em creieu conèixer,
tan sols sóc la imitació d’aquell qui penseu que sóc,
d’aquell qui espereu que sigui…
II
I si em voleu descobrir, busqueu dins el meu mirall
doncs aquest, no sap mentir
quan m’aguanta la mirada, mentre s’obre l’escenari
on campen les meves pors i actuen les meves vergonyes
amb un públic entregat, que s’empassa les mentides.
III
Sovint, abans que pugi el teló, tanco els ulls
I, amb l’alè, obro finestres dins l’espill difuminat.
Però avui tampoc m’he trobat,
potser neix dels meus ulls aquesta boira…
A voltes, corprès per l’angoixa, trenco els murs de vidre
però darrere, no hi ha res.
Potser cal buscar més enllà…Demà , potser.
IV
Estic cansat i vull marxar.
Potser no plou i sóc jo; que , sense adonar-me, ploro…
Comentaris
-
EL MIRALL, AMIC FIDEL[Ofensiu]Gemma Matas Gustems | 29-11-2011
Soc realment nova i en aquests moments vaig bastant carregada de feina. No he tingut massa temps de llegir relats de companys relataires, però dels que vaig descobrint, en hi ha que els trobo fantàstic, com ara aquest teu.
El mirall... no ens podem amagar davant la seva realitat. Ens mostra clarament el nostre físic, moltes vegades el nostre subconscient ens recorda algun fet passat molt agradable o, ans al contrari, moments viscuts que no haurien d'haver existit.
M'ha agradat molt i l'he trobat interessantíssim.
Moltes gràcies pel teu comentari a DESENCÍS, tot i que no és molt alegre el record que et va portar del teu pare.
Salutacions i a mida d'anar llegint, ja ens anirem coneguent.
Gemma
-
Marxar? Pobre de tu![Ofensiu]Aleix de Ferrater | 05-11-2011 | Valoració: 10
De marxar res de res! A escriure, a tornar a escriure. Nosaltres hem de llegir. Ens agrada escriure, però ens agrada molt i molt llegir. Joan, de mica en mica us vaig coneixent, tot i el poc temps que fa que volto per aquí. Sóu com una família per a mi. I tu també, saps? Ets un germà més, sensible, emotiu i molt reflexiu. Però sobretot ets un germà que escriu de conya! Sigues fort i continua escrivint. A nosaltres ens fas molt de bé. Fes-ho per nosaltres. Una forta abraçada i a veure si ens veiem el dia de la presentació del llibre de poemes al Vapor Vell. Siau.
aleix
-
JOAN ABELLANEDA ![Ofensiu]Núria Niubó | 03-11-2011
Perdona el "lapsus" en el teu cognom!
-
Ets tu.[Ofensiu]Núria Niubó | 03-11-2011 | Valoració: 10
Jo miro el mirall dels teus versos
i et conec Joan Avellaneda,
a la manera dels poetes,
amb el mirall dels sentiments.
El teu reflex és net i pur,
no hi ha boires en els teus versos,
hi ha amor, desencís, tristesa
alegria, melangia ..
Hi ha garbuix de sentiments
a la manera dels poetes.
I et conec Joan Avellaneda,
en els teus poemes hi ets tu.
No marxaràs lluny, ho sé.
……….
Una càlida i sentida abraçada,
Núria
-
Fantàstic![Ofensiu]Materile | 03-11-2011 | Valoració: 10
No sé què dir d'aquest poema que no em repeteixi o imiti els altres comentaris. És un poema fet amb el cor i les entranyes, la sang que et fa pensar, i el plor que et fa sentir.
M'ha esborronat de ben expressat. La teva mestria m'ha arribat fins a fer-me sortir de dins aquest plor que comparteix amb el teu tots aquests sentiments.
Cuida't, cuida't i queda't!!
Una abraçada,
Materile -
Cerca bé rere el mirall [Ofensiu]Naiade | 31-10-2011 | Valoració: 10
Un poema que corprèn. Despulles l’ànima davant del mirall, un mirall que no menteix però potser esta emboirat i tan sols en veus una petita part que magnifica el que sents. Neteja’l bé i segur que veuràs un altre rostre, el teu jo feliç que s’amaga rere la foscor.
No marxis Joan, que et volem aquí.
Una abraçada -
No marxis, Joan[Ofensiu]Joan G. Pons | 30-10-2011 | Valoració: 10
Cert. El mirall no modifica. El mirall és realita.
" No marxis " i segueix vivint i compartint.
Estimo el teu mirall i també el meu.
Valoració mitja: 10
