Verd Gripau

Verd gripau. Sí, així és com el descriuria. Per què? Perquè m'agraden els gripaus, bé, m'agrada com sona la paraula gripau, i també m'agrada el so de la seva veu xiuxiuejant a les matinades... A més, els seus petons són humits. El verd, en canvi, seria pel tacte de les seves mans desgastades de cuidar poncelles, d'abrigar a tots i cadascun dels seus pétals els dies que fa fred. Ell cuida les maragdes i els dies de pluja me'n regala, i els dos les miram mentre m'acaricia l'esquena i els seus dits esbossen flaires al meu cos. El verd també és el color de l'esperança, l'esperança d'uns ulls que gaudeixen de la màgia de la natura i l'esperança de poder omplir amb flors aquells silencis on sobra qualsevol paraula. Sí, el verd gripau és el nostre color, el color de l'harmonia que dibuixem els dos quan estem junts, estirats al llit l'un vora l'altre...