Taques d'enyorança

Un relat de: Cris Pradillo
Tu i jo, un instant; un instant que tal vegada ja havíem viscut, un instant que molts cops ja havia imaginat. Sols tu i jo, allunyat d’un món que crida molt per a no deixar-nos parlar; allunyats d’un món que no pot suportar perdre el control de les nostres rialles; allunyats d’un món on gairebé no ens podem mirar. I trobem, sense cercar-lo, aquell racó que feia tant temps que no era el nostre, on hi regnen les converses inversemblants, on no callen els jocs de paraules, on hi balla una música ambient escrita pels teus dits cada tarda. Entre aquest xivarri es troba la melodia desendreçada de les teves pulsacions i m’adono que no vull viure sense el mal irreparable que suposa un violí desafinat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: