A posteriori

Un relat de: Cris Pradillo
Canvis transcendentals que pugen per la finestra un horabaixa en el que no plou. Entre la patologia subsidiària que vesteix el nostre dia a dia, poques coses volen dir les paraules. I no importa tant aquest on ets ni aquest qui ets. Els moments s’esbossen perquè sí, vestits amb una mena d’intel·ligibilitat que recorre les neurones i no les deixa dormir. O tal vegada les hipnotitza, qui sap. Entre glops de cultura es dibuixen certs perfils que creia amagats i inexistents en el meu ésser. Tal vegada dins aquesta vella caverna encara queden ombres per descobrir.

Comentaris

  • Descobriments[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 29-06-2015 | Valoració: 10

    No, si la vida està plena de descobriments, si un té l'ull inquiet i ganes d'obrir-lo. Dormir dins la caverna està bé, però de bon matí cal sortir-ne i caminar i adonar-se que el nostre entorn és ric, és ple de coses i que els petits colors de la vida estan disposats per a ser observats. Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: