Mirades perdudes massa persistens

Un relat de: Cris Pradillo
Et trobo entre les engrunes d’una mirada plena de tendresa i d’incongruències que no es deixen de somiar. Els teus ulls escriuen històries d’etíliques abraçades properes i llunyanes, històries escrites amb aquell pintallavis que ens fa pessigolles als peus. Moments caòtics, mancats de sentit, però és un dit sospitós qui entrellaça aquests jocs en els que les paraules sols callen i ho diu tot el gest. I quan creus que ja estàs exhaust, correm sense sentit sentint com l’aire omple els nostres pulmons de rialles absurdes i dinars oblidats en el temps. Incoherències varies acompanyades d’un himne proper que ens dicta les passes per allò que no serem i ens allunya d’aquell món llunyà parlant de mirades que jo ja no entenc.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: