Ve l'hivern

El buf de l'hivern proper es presenta
orb i intens en la greu nit recòndita
gravada a la plaça de Sant Fèlix.
Ha agafat els arbres presumits
en la instància de la sorpresa
i convertit aquests carrers foscos
en un gran tauler de jocs d'atzar
poblat d'ànimes de Giacometti,
avançant lentes amb el cap cot
i aixoplugat en la seva vida,
la paritària diferència
d'aquesta ben seva circumstància.
L'objectiu de totes és la llar.
A partir d'ara el carrer es viurà
des de rera els vidres entelats,
i la llum dels fanals solitaris,
vetllant fulles mortes i fugaces,
no serà més que esperança immòbil
i silencis columna deserts.
L'hivern s'apropa bufant la mort
perquè d'ella no en resti cap rastre.