VARES NÉIXER AL BOSC

Naixement al Bosc



Vares néixer, petit avet, enmig d’un bosc molt poblat, espès, peculiar. Els altres arbres eren tan immensos per a tu, que et treien quasi tota la llum, l’aire, la terra i l’aigua. Vares anar descobrint que dos d’ells eren molt més descomunals que els altres, entre els quals n’hi havia de totes mides, menys de la teva, que acabaves d’arribar al món. Alguns dels més notables, emetien llargues lianes amb què abraçaven la resta, i especialment la nounada, que eres tu. Escalfor i potser dolçor, si, i també molt d’ofec, molta negació, de la qual et vares adonar moltíssim més tard, és clar.
El vostre bosc era alegre, lluminós, malgrat certa foscor de rerafons, que potser només vèieu dos dels arbrets més petits. Era molt dificultós créixer entre aital gernació, trobar-hi un espai de terra pròpia on plantar-hi les arrels, a fi que poguéssin expandir-se. Fer-se amb una porció d’aire per a estendre les petites branques vers l’aire i la llum. I assolir d’abastar la racció d’aigua fresca que necessitaves intensament per a no patir la sequera del teu foc.
No recordes com t’ho vares fer per anar creixent, més aviat de tort i difícilment, molt acompanyada però sola.
Només saps que una blava papallona va guiar les teves branques, el teu tronc, i et va ajudar a aclarir les teves enrevessades arrels. Et va costar llarguíssims, laboriosos anys, de trobar el teu àmbit, fet de terra ara ferma, d’esclats de llum i d’aire clar, i de fresca aigua per a compensar el teu ardent foc intern.

La papallona, que va anar creixent amb tu, es diu PARAULA.