Cercador
Val la pena caure
Un relat de: Marteta- Compartir:
No conec molta cosa sobre els esports. Només practico tennis, però no sóc gens bona, o això és el que penso. En les classes d'educació física d'aquesta avaluació hem de practicar ''hockey'' i mira si conec poc sobre aquest esport que ni siquiera sé si s'escriu així. Trobo que és un depord absurd, en el que has d'agafar un pal i anar continuament acotat fins a agafar un fort mal d'esquena.
Dacord, tothom sap que no m'agraden els esports i que mai arribaré a ser bona en aquest àmbit, però el que no em puc permetre és suspendre aquesta asignatura, això si que seria de gent ximple.
Avui ens toca fer partit, i sabeu què? sabeu el que més odio de tot això? M'han elegit com a catitana d'un grup i he hagut de triar a les persones que l'integraven, i com que som així de tonta i completament beneita, m'han robat a tots els jugadors bons. Derrota que nigú ens lleva.
Em col.loco de portera, ja que cap dels meus ho ha volgut ser. No els ho he volgut dir, però, ems... em fa por la pilota, i no crec que pugui ser una molt bona portera començant per aquest punt. El que si que agradesco és que no he d'estar per allà enmig corrent d'un lloc a l'altre.
El sol brilla radiant i fortament sobra nosaltres, i quan baixo la mirada, un fort :GOOOOOOL! M'han marcat un gol, merda. En el fons em foto a riure, això els passa per deixarme de portera, ja! Au, ja els hi val.
-Ei, tu, fuig que ja m'hi posso jo. Au venga, venga, fuig d'aquí.
En Marc, tan agut com sempre, no? Bff, be idò ara toca correr un poc més. Veig la pilota, i adamés, ve cap a jo, directa i jo l'acullo entre el meu ''stik''( si es diu així aquell pal amb el que jugo) i de sopte una cama passa per davant meu provocant un alçament inoportú del meu cos, fins que una persona m'agafa del braç impedint que saboretji el fort cop al acara que m'hagués enduit.
Aquella persona que encara ni he mirat a la cara ara m'aixeca, i per fi veig qui és.
En Jaume, ell, que em riu, que m'encanta, que em perdo en la seva midada(i espero que ell tambés'hi perdi en la meva).
M'agrada, m'agrada el ''hockey'', m'agrada ell.
Dacord, tothom sap que no m'agraden els esports i que mai arribaré a ser bona en aquest àmbit, però el que no em puc permetre és suspendre aquesta asignatura, això si que seria de gent ximple.
Avui ens toca fer partit, i sabeu què? sabeu el que més odio de tot això? M'han elegit com a catitana d'un grup i he hagut de triar a les persones que l'integraven, i com que som així de tonta i completament beneita, m'han robat a tots els jugadors bons. Derrota que nigú ens lleva.
Em col.loco de portera, ja que cap dels meus ho ha volgut ser. No els ho he volgut dir, però, ems... em fa por la pilota, i no crec que pugui ser una molt bona portera començant per aquest punt. El que si que agradesco és que no he d'estar per allà enmig corrent d'un lloc a l'altre.
El sol brilla radiant i fortament sobra nosaltres, i quan baixo la mirada, un fort :GOOOOOOL! M'han marcat un gol, merda. En el fons em foto a riure, això els passa per deixarme de portera, ja! Au, ja els hi val.
-Ei, tu, fuig que ja m'hi posso jo. Au venga, venga, fuig d'aquí.
En Marc, tan agut com sempre, no? Bff, be idò ara toca correr un poc més. Veig la pilota, i adamés, ve cap a jo, directa i jo l'acullo entre el meu ''stik''( si es diu així aquell pal amb el que jugo) i de sopte una cama passa per davant meu provocant un alçament inoportú del meu cos, fins que una persona m'agafa del braç impedint que saboretji el fort cop al acara que m'hagués enduit.
Aquella persona que encara ni he mirat a la cara ara m'aixeca, i per fi veig qui és.
En Jaume, ell, que em riu, que m'encanta, que em perdo en la seva midada(i espero que ell tambés'hi perdi en la meva).
M'agrada, m'agrada el ''hockey'', m'agrada ell.
Comentaris
-
No soc esportista però m'agrada estimar[Ofensiu]Jaumedelleida | 08-05-2011
Havent-te llegit me n'adono que de tan poc que m'agrada l'esport, ni tan sols sabria redactar algun relat que tingués com a tema principal algun tipus de joc. Ara bé, en la qüestió d'estimació no hi hauria qui em guanyi, si bé l'edat, ja no et fa viure amb la mateixa il·lusió que tu descrius els relats amorosos, però així i tot, actualment intento reflectir en cada un dels mes senzills versos, el valor que suposa per a una persona el fet de que l'estimin i més encara el fet de voler estimar jo. No sé si te n'hauràs adonat si has fet un repàs en la majoria dels meus relats. (El de prosa,ja són una altra cosa).
M'has agradat molt i seguiré llegint-te sempre que et trobi.
l´Autor
227 Relats
394 Comentaris
166157 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77