VACANCES

Fa un bon grapat d'anys, trobant-me gaudint d'unes merescudes vacances en un petit poble costaner —mentre compartia amb la meva dona i els meus fills un àpat característic a base d'arròs i marisc— vaig tenir una visió que mai oblidaré. De sobte, al temps que engolia una abundosa cullerada de la susdita menja, a la taula contigua a la nostra es va asseure una noia que, per l'accent que vaig detectar quan enraonava amb el cambrer, semblava estrangera. De seguida vaig quedar astorat, impactat per la seva bellesa exuberant. Recordo com si fos ahir les palpitacions que la seva visió va produir-me i com, molesta per la meva distracció, la meva dona em va amollar algun que altre improperi. Lluny de reaccionar, em vaig quedar obnubilat davant d'aquell cos que traspuava sensualitat per tots els costats mentre, la noia, òbviament acostumada a que l'admiressin d'aquella forma —aprofitant que en aquell moment la parenta li ventava un clatellot al fill gran per ves a saber quina rucada— em va picar l'ullet enjogassada. La meva trista resposta a aquell gest aparentment innocent, però a la pràctica carregat de picardia, va ser un mig somriure postís acompanyat d'un petit i ridícul reguerall de bava escolant-se per la comissura dels meus llavis. Avergonyit em vaig dedicar de nou a l'àpat familiar i, entre xiscles infantils i monòlegs conjugals sense substància, vaig acabar d'endrapar el dinar amb fingida indiferència, ferit d'amor per sempre més.
Els dies posteriors a l'encontre no vaig poder deixar de pensar en la noia i en el seu cos escultural. Amb la típica excusa de la feina endarrerida vaig fingir quedar-me a l'apartament per després, enfebrat pel seu record, vagar per tot el poble a la seva recerca. Desficiós vaig recórrer el laberint de carrerons estrets i costeruts amb l'esperança de tornar a trobar-la en algun dels petits comerços que tant atreien els turistes. Però no fou fins al tercer dia —cansat de l'estèril pelegrinatge i havent esgotat totes les excuses per al meu teòric captiveri— que vaig ensopegar amb l'objecte dels meus desitjos. Arribant a la platja, sol amb la canalla degut a una indisposició de la dona, la vaig trobar allà, estirada sobre la sorra, imponent com una deessa, deixant que els rajos del sol il•luminessin la seva pell rosada. Llavors, inesperadament, mentre mirava de passar desapercebut amagat entre ombrel•les i flotadors, es va incorporar per dedicar-me un llarg i sensual somriure que, a més de sorprendre'm, em va provocar una evident erecció. Atabalat
—dissimulant la protuberància que eixia del meu banyador— vaig respondre a la seva salutació i vaig anar a instal•lar-me en un rogle de sorra pròxim a ella. Em vaig passar tota l'estona parapetat darrera d'un llibre observant de cua d'ull tots els seus moviments. La voluptuositat del seu cos em feia venir esgarrifances. El seu biquini, de dimensions ínfimes, deixava intuir a la perfecció cadascuna de les corbes del seu cos d'infart. I, mentre jo passava les pàgines del llibre aleatòriament i la meva imaginació es recreava en hipotètiques sessions amatòries amb aquell tros de dona, ella es dedicava a posar descaradament oferint-me tots els prismes del seu físic prodigiós.
Aquell mateix matí vaig tornar a casa malalt de desig i amb l'humor –agreujat per la calor enganxifosa d'aquelles contrades— agre com una llimona. Després d'un dinar amenitzat novament per les collonades de la dona i els esgarips salvatges dels nens, em vaig lliurar a una becaina xafogosa esperant que la meva musa protagonitzés de pèl a pèl els meus somnis de migdiada.
Els dies següents, amb l'excusa de reservar un bon lloc entre la tracalada de banyistes, m'avançava a la parentela amb l'esperança d'observar, encara que només fóra per un instant, el seu cos prodigiós. Llavors, carregat amb els fòtils de costum, la saludava amb un cop de cap maldestre i m'instal•lava pròxim a ella per, dissimulant la meva ansietat, espiar sapastre la seva pitrera èpica o la seva figura atordidora. Mentre em recreava en aquella visió erotitzat em venien al cap tot d'aforismes barroers, expressions lascives i posturetes carnals acrobàtiques que, per enèsima vegada, es manifestaven en forma d’incòmoda trempera. Al mateix temps, ella, conscient de l'efecte que provocava en mi la seva bellesa de catàleg, fingia desinterès però, en el fons, gaudia d’aquell joc desigual. No és que jo fóra una persona procliu a les aventures extra-conjugals d'estiu, però aquella dona despertava en mi els més baixos instints i quan, durant els pocs moments de lucidesa que em permetia la seva presència, feia un cop d'ull a la realitat que, ajaguda al meu costat, fullejava impassible una revista del cor, em venien unes basques irrefrenables.
Per fi, una nit vaig decidir deixar de banda les contemplacions i passar a l'acció. Encara que mai he estat un Adonis, en aquella època, superada la quarantena amb escreix, aconseguia mantenir a ratlla el meu ventre a base de tennis i gimnàs. Si sumem a aquest fet que els gens, capriciosament, m’havien deslliurat de l'alopècia que implacablement havien heretat cadascun dels meus germans, es pot dir que el meu aspecte llavors era més que acceptable. Així que, al•legant perillosament una reunió d'última hora a la ciutat, em vaig embotir les meves millors gales per llençar-me, no pas sense recel, a la caça i captura d'aquella criatura la bellesa de la qual em tenia hipnotitzat des del primer dia.
Em vaig passar mitja nit pul•lulant per diversos locals nocturns en un estat pròxim a l'èxtasi. Per assossegar els nervis que em rosegaven vaig anar consumint un combinat rere l'altre en tots els antres que visitava sense èxit, amb els consegüents efectes secundaris . Així, quan per fi la vaig divisar, a una hora bastant indecent, l'alcohol havia fet estralls en el meu aspecte encara que, al mateix temps, havia esperonat encara més la meva gosadia.
Portava un vestit negre curt i arrapat que multiplicava exponencialment els seus atributs sexuals ja de per sí ben evidents. La seva fina tela, premuda indecentment contra les seves espectaculars sines, modelava contundentment el seu bust i recalcava, amb una claredat que tallava la respiració, els seus mugrons ferms i provocadors. El seu escot, no apte per a persones amb problemes cardíacs, provocava les mirades lascives de tots els mascles presents i, a més, els seus moviments —braços alçats esbullant sensualment els rossos i abundants cabells, boca de llavis carnosos insistentment humitejada per una llengua trapella i un sofisticat balandreig de malucs— provocaven l’adoració de tota la parròquia masculina que, com mosques punyeteres, desfilaven intermitentment pel seu davant per no perdre's l'espectacle. En aquell moment, trontollant entre els cossos odorosos a aftersun, empès per un desig imparable i un estat etílic més que lamentable, em vaig llençar decidit cap al meu objectiu. Per un instant, viscut a càmera lenta, mentre m’aproximava a la meva fita apartant borinots a colzades, em va semblar distingir en el seu rostre un somriure estranyament innocent. Però, un segon abans d’abraonar-me sobre d’ella, va aparèixer un individu immens d’entre la gernació i, endevinant les meves intencions, em ventà tal mastegot que encara el recordo ara. L’ímpetu amb el que aquell mascle alfa descomunal em va propinar la plantofada —en legítima defensa de la seva imponent femella— em va precipitar ridículament contra el terra llardós des d’on, avergonyit, derrotat i adolorit, vaig veure com aquell víking musculat embolcallava, amb uns braços que semblaven cames, la seva parella al temps que succionava els seus llavis amb una morrejada de pel•lícula, provocant immediatament l’enveja de tota la concurrència masculina i em deixava enfonsat en una terrible desesperació.
D’aquesta forma tan infausta acabaren les meves esperances d’encalçar aquella nimfa juganera que, desplegant el seu atractiu lúbric de pletòrica joventut, va trastocar durant uns dies la meva quotidianitat vacacional. Abans de tornar cap a casa, encara apreciablement ebri, vaig deambular una estona pels carrers a l’espera que aquella profunda sensació d'amargor s’anés esvaint gràcies a la brisa nocturna. I, un cop a casa, amorrat a la tassa del vàter, vaig exorcitzar el meu mal estar, físic i emocional, perbocant tot l’alcohol que aquella nit nefasta havia ingerit compulsivament. De l’endemà al matí només recordo el terrible mal de cap, l’orgull ferit i les blasfèmies de la dona en descobrir els esquitxos ressecs que adornaven sospitosament les revores de l’inodor.