Cercador
Una reflexió personal
Un relat de: ESTEL- Compartir:
M'agradaria no haver de parlar per fer-me entendre
M'agradaria no necessitar les teves paraules per entendre't.
Necessito parlar per poder expressar el que sento
Necessito les teves paraules perquè el silenci em fa mal
Callar..., parlar...
De què ens serveixen els sentits si no tenim la capacitat d'entendre
Si et dic lo moltíssim que t'estimo una i mil vegades, perquè es així,
puc resultar embafadora, jo mateixa m'empatxo de mi.
Si tu no em dius lo moltíssim que m'estimes, començo a dubtar si sents
lo mateix que jo
On està la mesura correcte?
Pot ser és la nostra llibertat que està presonera?
Som lliures quan sentim, estimem, ens sentim, ens estimem. Quan som
conscients de cada pas de la nostre vida.
Imagino la vida en càmera lenta. Carai!!! Aprecio tots els gestos, les meves
sensacions, les teves... M'agrada
En el ritme normal, on està la pega?
El millor... No li donis voltes, viu
Comentaris
-
un pensmanets mol familiars[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 10-03-2009
preguntes i respostes que ens fem cada dia, o potser no, però tant sovint que al final les tens cosides a l'ànima. Magrada com les has col·locades en aquest poema-relat.
Una abraçada
Ferran -
Jo també li dono voltes[Ofensiu]nuriagau | 10-03-2009 | Valoració: 10
M'ha agradat aquesta reflexió, especialment, el seu inici:
"M'agradaria no haver de parlar per fer-me entendre
M'agradaria no necessitar les teves paraules per entendre't.
Necessito parlar per poder expressar el que sento
Necessito les teves paraules perquè el silenci em fa mal
Callar..., parlar..."
Un relat per meditar i rellegir.
Núria
-
aprofitem-la![Ofensiu]Nyanga | 10-02-2009 | Valoració: 10
crec que tot s'hauria de resumir en la teva frase final: viu la vida.
que fariem doncs sense aixo?
la vida ho és tot i al mateix temps pot convertir-se en res en un segon.. -
Viure la vida[Ofensiu]Unaquimera | 29-01-2009 | Valoració: 10
Amb molta il.lusió, et vaig fer el comentari 100, que és un número bonic, rodó i contundent...
Amb esperança, avui vinc a fer-te el 101, que com a bon capicua confio en què ens portarà sort de la bona, bona de veritat!
Per deixar-ho, he triat un relat molt personal: aquesta reflexió teva en què exposes desitjos, necessitats, interrogants, temors, dubtes, certeses, ... i una conclusió breu però deliciosa: viu!
Tota la nostra vida sembla sovint un joc de contrastos, d'oposicions, una Antítesi darrera d'una altra, oi? però no cal córrer a resoldre-les totes...
T'envio una abraçada reflexiva i molt personal,
Unaquimera
-
Pels sentiments[Ofensiu]joanalvol | 20-12-2008 | Valoració: 10
no hi ha instrucció. Al sistema no l'interessa el misteri ocult en el nostre intern, això no produeix, no crea riquesa material. De la riquesa interna no en parla i per tant no s'ensenya.
Cadascú ho ha de descobrir per ell mateix i d'aquí ve l'embolic car els principis d'on es parteix, hom ja no hi creu o bé ho nega. Però nosaltres seguim sentint i patint les conseqüències. Quan dic nosaltres faig referència als éssers sensibles de tota mena.
Joanalvol
-
Misteri[Ofensiu]Bonhomia | 28-08-2008 | Valoració: 10
Mentrestant, jo li vaig donant voltes, a estones, a tot. Perque no entenc res. Perque se'm fa un embolic viure en aquest món i acabo tancant-me en mi mateix, evitant les relacions. Això fa que l'amor sigui molt relatiu, de manera que el sents lluny i fort a vegades, però potser m'amago perque vull evitar el desencant malèfic de ser rebutjat, que és com em sento en l'amor en companyia. Difícil de suportar. Però això canvia amb el temps, i a temporades, he sigut feliç en l'amor, encara que no completament. Ara em trobo en un autèntic trencaclosques. L'esdevenidor decidirà el que passarà. No crec que jo tingui el suficient poder per decidir-ho tot.
Petonsss!!!!
Sergi
Valoració mitja: 10
l´Autor
32 Relats
237 Comentaris
48633 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Sempre m´ha agradat escriure però sense intenció de fer literatura, ho he fet perquè necessito transmetre el que sento, he escrit a la meva mare moltíssimes vegades, ara també al meu fill, quan m´he empipat amb algú i no he tingut la possibilitat o no me atrevit a dir-ho, , quan volia dir-li a algú que era feliÇ de tenir la seva companyia, quan m´he enamorat , en fi m´agrada.Però en realitat estic aquí perquè gaudeixo llegint als autors què transmeten tant bé situacions de la vida, sentiments....., reflexions, que tots hem sentit o ens hem plantejat en alguna situació..........