UNA NIT NO CONVIDADA

Quanta por acumulada
als llavis, als ulls, al cor,
a que la nit negra arribi
i que de forma sobtada
tot esdevingui fosc.
A que el batec se’ns aturi,
a que emmudeixin els mots,
a la darrera mirada
abans de sentir cap plor.

Por a la nit que vol ser amiga
i que jo no he convidat,
que no es la de cada dia
quan al matí es vol quedar.
Trucant sense tenir espera,
fonent el pany i el baldó,
colant-se per l'espiera
inundant-nos de foscor.

Obrirem be les finestres
perquè hi entri la claror
i amb unes potents bombetes
farem resplendents estores,
cobrint el llit, les butaques
el terra, el jardí, el saló.
I encendrem mil espelmes
mistos, fanals, llanternes
i bengales de colors.

I la nit enlluernada,
escapolint-se encegada,
sortirà de llum vestida
havent perdut la foscor