Una llengua trepitjada

Sovint em diuen que a València parlem com sempre s'ha parlat, que nosaltres diem moatros i entonces que tot allò que se n'isca d'esta forma de parlar no és valencià. El valencià, perque siga valencià, s'ha de parlar malament.

Açò comporta que els nostres mitjans de comunicació tinguen permés utilitzar paraules com barco i reial (per referir-se a real), tant fa, al cap i a la fi, parlen valencià, per qué haurien de parlar correctament?, això solament ho fan els catalans, nosaltres diem moatros i entonces, massa bé, fins i tot, encara parlen.

Els valencians parlem valencià, però solament entre els coneguts, que dic… entre les persones de confiança. Tant fa que sàpiga que Miquel viu a l'Eliana que si no li tinc confiança li parlaré castellà, perque mos antengam. I que demane perdó tot aquell qui així no ho faça.

I ai! d'aquell a qui se li ocorrega dir que a valència parlem català… condenat estarà per tots els valencians per traïr la seua terra. Malvats imperialistes els qui del nord veniu. Deixeu-nos! Nosaltres estem millor éssent espanyols. De vosaltres, res en volem saber. Perque al cap i a la fi, nosaltres, els valencians, diem moatros i entonces, barco i reial, ja que nosaltres malament podem parlar.