Una història que va passar força anys enrere

Un relat de: Josoc

Hi havia una vegada un noi que es deia Àngel. Va començar a treballar de molt jove, com a aprenent, en un petit negoci de teixits de Navarcles el seu poble natal. Però tenia ganes de saber més i més, així que es va matricular a l'Escola Municipal d'Arts i Oficis de Manresa, on aviat va destacar per la seva intel·ligència. Per aquelles dates el Govern central va convocar unes beques de perfeccionament d'estudis a l'estranger i ell va ser un dels escollits per beneficiar-se'n.
Va ingressar a l'escola de teixits de Roubais (França) una de les millors en la seva especialitat. Tot i el seu desconeixement de l'idioma, es va posar al dia ràpidament i aviat va destacar com l'alumne més avantatjat. Al segon curs es va projectar una Exposició Internacional de teixits i l'escola francesa hi va participar per mitjà d'aquest brillant alumne (català per cert) i va obtenir la Medalla d'Or. Acabats els estudis, va tornar al seu país. Ja tenia l'edat de fer el servei militar, però en un Consell de Ministres va considerar que seria malaguanyat, no aprofitar els coneixements que havia obtingut i li van commutar a canvi de fer conferències i d'entrar a treballar en una empresa on pogués aplicar el que havia après.
Tot aquest procés era sovint notícia en els periòdics de l'època, tant per elogiar les oportunitats ofertes pel govern, com per exaltar la figura dels humils treballadors, quan se'ls donaven oportunitats. La fotografia de l'Àngel apareixia repetidament a la premsa i es podia constatar que, a més d'intel·ligent, era de molt bon veure.
Una noia de Sabadell (llavors "primer centro lanero de España") que es deia Àngela, seguia amb interès aquesta història. Fins i tot retallava i guardava els diaris que parlaven d'ell. Era filla d'un fabricant tèxtil i aquesta fàbrica va ser, precisament, la que va acollir la primera immersió formal en el treball, de l'Àngel.
Un dia quan ja feia un cert temps que formava part de la plantilla de l'empresa, el pare d'ella i cap d'ell, va organitzar una anada familiar a Montserrat i el va convidar a acompanyar-los, cosa que va fer amb molt de gust i van passar junts un bon dia.
Abans de tornar cap a casa, l'Àngela va voler aprofitar l'últim moment per anar a demanar a la Moreneta, que aquell jove que tant li interessava, es fixés en ella i es va entretenir massa. La resta del grup l'esperaven a l'estació, quan va arribar el cremallera, van anar pujant i just quan ella arribava corrent, va arrencar. En veure-la, l'Àngel va saltar del trenet... perquè no es quedés sola aquella noia tan maca i mai més la hi va deixar.
Fins aquí la història i l'anècdota. Només em queda dir que l'Àngel i l'Àngela van ser els meus pares. Ah! i que em dic Montserrat.

Comentaris

  • Una història del passat[Ofensiu]
    Unaquimera | 25-02-2011

    Com que el realt “Diàleg entre mans”, que m’indiques en el teu darrer comentari, ja el vaig comentar l’any passat, vinc avui fins aquesta història que va passar fa anys...
    I després de llegir-la atentament, t’ofereixo aquesta altra, inentada per participar en un Repte d’aquesta pàgina que compartim sobre l’Amor Impossible, que potser no va passar mai: DELIRI

    T’envio una abraçada ben maca,
    Unaquimera

  • la voluntat[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 02-03-2008 | Valoració: 10

    sempre m'havia dit la meva àvia, que si volia una cosa sols em calia desitjar-la amb tota la força, i que si era factible i vital, el desti et posava devant del teu desig, i tu triaves. I afegia, "no demanis un ganivet, que del cel nou cauen, ves i portame'l tu". Broma a part, he seguit el seu consell i me n'he sortit força bé. I el teu relat parla d'aixó, de voler alguna cosa i saber veure-la quan la tens devant, aprofita les teves oportunitats, i si cal ajut de la Mare de Deu, millor ajut no pots tenir, i tu vas tenir aquesta sort, i et vas endur el seu nom.
    Gràcies pel teu relat, ben escrit, ben explicat, mol bonic. Per sort, en aquells temps no debia córrer gaire el tren, o la caiguda del pare devia ser important.

    Una forta abraçada

    Ferran

  • Hola Montserrat,[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 28-02-2008 | Valoració: 10

    m'ha agradat molt la entranyable historia dels teus pares, una perfecta narració digna d'un mestre com tu.
    Gràcies per el teu comentari i sobre tot per corregir-me els dos mots mal emprats, jo no soc de lletres, escric per afició, i amb el català encara que es la meva llegua materna soc un autodidacte.
    Ah! també soc Sabadellenc nascut al carrer de Gracia l'any 43.

    J. Lluís Cusidó

  • Envial a tribuna@guimera.info[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 26-02-2008 | Valoració: 10

    Hola sabadellenca !

    e.mail a tribuna@guimera.info amb un arxiu annex en format doc, lletra arial 12, i les teves dades.

    Ens agrafarà publicar-ho a la pàgina de www.guimera.info ; ens encanten les històries "reals" d'amor

    Antonio Mora Vergés

  • m'ha agradat[Ofensiu]
    ANEROL | 25-02-2008 | Valoració: 10

    molt ben narrat

  • Som fills dels capricis del destí.[Ofensiu]
    Avet_blau | 17-02-2008 | Valoració: 10

    Entranyable,
    valoran amb orgull, l'esforç per reiixir a la vida,

    Amors amagats, fins un dia,
    en que l'oportuniat, unica, s'aprofita.

    capricis del destí
    com tota la vida, que depen de un detall
    per canviar tot el futur.

    Som fills dels capricis del destí.

    Avet

  • La veritat ...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 17-02-2008 | Valoració: 10

    ... és que la història per ben contada i plena m'ha arribat a emocionar, jo m'esperava cap al final que baixant del tren li passara alguna cosa a l'Àngel però en veritat ha estat una bella història, a l'alçada de les teues formalment perfecta i ben estructurada amb un llenguatge fluid i fresc, fins i tot per a un valencià de la ciutat de València com jo. M'ha encantat i ja vaig coneixent-te una miqueta millor, Josoc.
    Salutacions i petons.

  • Anys enrere.[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 13-02-2008 | Valoració: 10

    Sempre és bonic recordar els pares i més quan han tingut una història d´amor tan tendre com la dels teus. M´ha agradat.
    Mercè Bellfort.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josoc

Josoc

129 Relats

523 Comentaris

114824 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc una apassionada de les lletres, m'agrada llegir i escriure. Durant molt de temps he guarsat per mi sola la majoria dels meus escrits. Fins que vaig descobrir els RELATS. M'agrada pensar que són llegits, tal com jo llegeixo els d'altres. M'agradaria molt que els comentéssiu.