UNA EXPERIÈNCIA SUCULENT

Fa una setmana que vaig tenir l’experiència gastronòmica (si es pot dir així) més gustosa que he tingut mai. Va ser una provocació dels sentits en totes les dimensions que acabà en una veritable explosió de plaer.

Encara recordo engrescada aquell “àpat”. La proporció de les seves formes, la delicadesa de la seva presentació i l’exquisidesa del seu aroma. Passen els dies i no puc treure-me’l del cap, perquè sospito que m’he quedat amb ganes de repetir, amb més desig. L’havia descobert feia molt de temps, però inicialment no vaig saber veure-li la seva potencialitat. Em vaig topar amb la seva existència de forma casual, com les millors coses que sovint ens passen en la vida, per casualitat. En un principi, provar-lo, degustar-lo, no va entrar en els meus plans. Em vaig limitar a anar coneixent tots els seus ingredients, a mirar d'esbrinar-ne la denominació, les possibles combinacions que era capaç d’oferir i fins i tot, em vaig aventurar a descobrir quins podrien ser els maridatges que li serien més escaients.

A poc a poc, i a mesura que l’anava coneixent, vaig intuir que m’agradava, que tenia molt a donar-me. Com a bona sibarita que em considero, m’anava convencent de què no m’havia de deixar escapar l’ocasió de fer-li un tast. Sabia que assaborir-lo em reportaria conseqüències positives, i era conscient també, que potser en tindria alguna de negativa, però en aquestes darreres no hi vaig voler pensar.

I així, sense pensar-ho en excés i amb un deler irrefrenable, va ser com em vaig trobar amb ell en una habitació d’aquell hotel de les afores de la ciutat. Nu ell, nua jo, ens vàrem començar a assaborir, a menjar-nos mútuament i a deixar-nos endur pel moment. Se’ns dubte, aquest ha estat fins ara el meu millor experiment gastronòmic.