Una Clariana al bosc

Un relat de: Llem

Avui he anat al bosc. Necessitava pensar. Records de la meva infància m’anaven envaint a cada petit meandre d’un corriol ben traçat. Semblava que els arbres, verds i vitals després de les pluges, omplissin els seus pulmons juntament amb els meus.

Gairebé sense alè, dalt d’un turonet, un punt cobert d’un llit de romaní, farigola i fanal fresc m’ha cridat l’atenció. M’hi he plantat i he mirat el cel. El sol m’il•luminava la cara. Que càlid, que balsàmic. No em podia moure. He tancat els ulls, he estès els braços al cel i m’he deixat endur per la suau brisa de tardor, bressolat pels braços càlids de l’astre pare cap a un nou món.

Un nou món on tu i jo podíem ser feliços. On ens teníem l’un a l’altre. On amb una mirada franca en teníem prou per omplir una tarda. On jo et podia rodejar amb els meus braços, i tu descansar sobre el meu pit. Moments dolços, tendres, un regal del destí a les nostres turmentades ànimes. Una recompensa a tan de temps de foscor. De dolor viscut en silenci. Un món per compartir i construir tots dos.

Quan dues ànimes bessones se’ls dona l’oportunitat de reunir-se, de ser un, diuen que la mare Terra els posa una condició. Tenen l’encàrrec d’il•luminar el camí dels altres germans que van perduts pels viaranys de l’oblit i la foscor, i ser el far que els condueix a bon port. Acceptes el repte? Pren la meva mà Marta. En ella hi ha mon cor, i en ell tot el meu ésser. I ara són tots per tu.

Comentaris

  • Els teus darrers relats...[Ofensiu]
    Mena Guiga | 01-11-2012

    ...són una mostra més del canvi de l'home, dels homes. En aquestes pàgines tenim la gran sort que n'hi ha més com tu. Ho observo per com s'expressen, pel que diuen...hi ha sensibilitat i comprensió, empatia. Homes i dones en una mateixa línia i després hi ha tot allò de l'amor, una altra història.
    Hi ha el desencís. Les relacions finen, res perdura. Un fluir constant costa. La gent vol canviar. Hi ha més homes i més dones i una única vida. Arriba una edat i alguna cosa a dins ens fa fer el canvi. Observem les generacions més joves i com ho porten diferent, això. Però encara no tenen fills ni una vida en comú d'uns quants anys. Aleshores els que sí es com si ens calgués, com si perquè no ens ho hauríem de permetre, qui prohibeix conèixer gent, canviar...i alhora hi ha unes 'normatives' que diuen que no està bé, que es pot fer mal a més gent, que ets egoista...aquí es barallarien terapeutes gestalts i filòsofs del aguanta per amor i més (no cal enumerar-los tots)...Total: que la vida és complicada i que estem en un moment en què la gent no aguanta (per x raons, tedi, imitació social, convicció profunda que ve de cop o ve del temps, vés a saber!, indignació, no resignació,...blablabla, no?) i molta gent està així. Aquestes pàgines en mostren molts relats, amb base més o menys real, però fidel reflex de com estem tots.
    Si llegeixes LES BONES INTENCIONS de Maria Mercè Roca, ELS AMANTS VOLÀTILS d'Isidre Grau...encara en quedaràs més ple!

    +La part 'real' dels teus relats...endavant, el que sigui i sentis (sentiu) i amb risc i intuïció, alhora que amb seny i part inevitable de dolor.

    Mena

l´Autor

Llem

15 Relats

25 Comentaris

12550 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Un més dels molts ciutadans anònims que té aquest a terra.

Prou jove per no tenir un gran currículum, però prou gran per a saber que la meva història morirà quan la gent que m'envolta ja no em pensi.

No sóc amant de grandeses, ni de grans pretencions. L'unic a que aspiro, es que la història escrigui de mi que he estat, sóc, i espero continuar sent un home just, serè i sociable.