I un be negre!

Un relat de: Llem
La sinceritat i la coherència sempre han estat banderes de la meva manera de ser. No he pogut mai actuar, ni dir el que no sento, el que no crec… No he pogut fer-ho mai, i tampoc puc fer-ho ara per molt que m’esforci. Per molt que ella m’ho demani, per molt que ella insisteixi i s’acosti, una sensació d’ofec surt del fons de la meva ànima revelant-se contra les paraules que surten dels meus llavis.

Pronunciar un “Jo també t’estimo”, fa que els meus propis sentiments es revoltin, i que el meu cor es faci cada cop més petit fins gairebé desaparèixer. No sé mentir, malgrat com si d’un actor es tractés, intento repassar el guió una vegada i una altra. Mentir m’enfonsa. Si ho intento tan sols es per aquell belluguet que cada dia quan arribo a casa, em ve a rebre amb els braços ben alçats per pujar a collibè.

A partir del moment que decideixi ser coherent amb mi mateix passaré a ser el be negre. Seré el blanc perfecte de tothom. Seré el pare que ha destrossat una família, el pare que ha abandonat a son fill, el marit malparit que deixa tirada a la seva muller…Seré tot això i moltes més coses totalment punibles a criteri dels mortals.

La vida ensenya, educa, i t’alliçona. Fins fa poc temps era incapaç de comprendre els motius que podien portar un pare, i segurament també una mare, a trencar una família per maximitzar el bé comú. Ara entenc que no es pot jutjar als teus semblants sense saber-ne els motius. Us demano perdó per haver-vos jutjat amb excessiva duresa tan lleugerament. El que properament pot haver de sotmetre’s a judici, i que segur que amb duresa serà reprovat, ara comprèn una faceta de la vida que es pensava que mai li tocaria viure en el seu món perfecte. Misericordia...

Comentaris

  • No es pot jutjar a ningú sense saber perquè..[Ofensiu]
    Angelina Vilella Ros | 05-08-2012 | Valoració: 10

    Hola, crec que el teu escrit si és real és una mostra més dels mils de persones que s'adonen que no han sabut canalitzar el seu camí. En algun punt, algun dia, vas triar els pensaments que et portaven a una altra fita. M'imagino que t'ho passaràs malament.
    Et desitjo, com et dic si és real, que ho facis de la millor manera, pensant amb els bracets que cada dia t'esperen.

  • Marteta | 03-08-2012 | Valoració: 10

    Sempre he pensat que per poder estimar als altres t'has d'estimar a tu mateix primer... cal ser sincer amb la gent i dir-lis tot el que un pensa i sent. A vegades, el mal que poden sentir les altres persones que t'escolten amb les paraules que dius és passatger, i si de veritat t'estimen, no et jutjaràn per ser un mal pare o un mal marit..

    Has escrit un gran relat, sincer, desde el cor. M'ha agradat sobretot quan dius que no s'hauria de jutjar a la gent pel que puguin aparentar, si prèviament no ens hem informat de la seva real situació.

    En aquest món tots som inperfectes, però sempre hi haurà alguna raó per seguir endavant!
    Una besada!
    Marta

l´Autor

Llem

15 Relats

25 Comentaris

13156 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Un més dels molts ciutadans anònims que té aquest a terra.

Prou jove per no tenir un gran currículum, però prou gran per a saber que la meva història morirà quan la gent que m'envolta ja no em pensi.

No sóc amant de grandeses, ni de grans pretencions. L'unic a que aspiro, es que la història escrigui de mi que he estat, sóc, i espero continuar sent un home just, serè i sociable.