Al sexe femení

Un relat de: Llem
Quan vaig despertar com a Home, posem cap al final de l’adolescència, vaig prendre una determinació. De tots els camins que tenia al davant vaig escollir el que em va seduir més. Era blanc, pur, lluminós…Prometia, vaja!

M’agradava. Em feia sentir molt bé. Vivia cada pam d’aquell viarany com si fos únic, com si fos l’últim. Amb els anys l’he batejat com el camí dels bons homes. En honor als pobres Càtars. El seu camí també era molt diferent, i van pagar molt car el seu atreviment.

Vaig decidir que seria un bon Home. I el destí va premiar la meva empresa amb un do poc habitual, poc corrent, i que en el fons, no deixa de ser una navalla de doble fil. Vaig adquirir una gran empatia amb la resta persones, una sensibilitat i intuïció extremes. Això de cara als meus compatriotes homes no els interessava massa. Per ells era un home massa tou a vegades, poc decidit, poc directe, massa romàntic...Però davant una bona cervesa també utilitzaven la meva espatlla per les seves penes. I jo, complaent, acudia a les peticions d’ajuda.

El problema son elles. Vosaltres, les Dones. Dir que sou una criatura meravellosa és quedar-se curt. Sou molt més que això. La vostra complexitat emocional, res a veure amb la dels Homes en general, em desperta una gran curiositat. Ja sigui als 15, 20, 35, 50...en una conversa distesa amb una dona sempre s’aprèn quelcom nou. Em fascinava abans, i ara, als meus trenta i tants, em continua fascinant. I a moltes us descol•loca que un Home pugui comprendre determinades coses que no expliqueu ni a la vostra millor amiga. Ja he perdut el compte de quantes de vosaltres he vist plorar al llarg de la meva vida, de quantes m’heu confessat secrets buscant aquella comprensió, aquella espatlla amiga que tan us feia falta.

El problema, a hores d’ara ja el podeu suposar, és quan un servidor, que no és de pedra, s’enamora de la dona en qüestió. Quan us apropeu, i veieu com sóc, i que us intueixo, immediatament baixeu defenses i us obriu. I mai sé si es perquè necessiteu una ma estesa que us acompanyi a passar el gual de riu...O em veieu com el vostre futur company.

El que no puc entendre, i potser algú em pot explicar, és que alguna de vosaltres , compartint la vida amb un company maldestre que us fa patir fins a la sacietat, preferiu el patiment i el tracte poc correcte, a un model més equitatiu com el meu. No ho entenc. Sóc de la generació que no toca? He evolucionat massa de pressa?
Només quan esteu realment ferides responeu a un Home com jo. Feu la comparativa i llavors entreu en raó. I si en aquell just instant de temps el destí ens creua, us ofereixo la meva mà i m’accepteu com a company durant una temporada. I és llavors quan em confesseu la sort que heu tingut. No ho entenc. No ho comprenc. Algú m’ho explica?

Hi ha altres homes com jo. I els que conec tots han acabat prenent la decisió de deixar de tenir amigues. S’han tancat. Han apagat els receptors...Cansats, ferits, derrotats. No patiu. Jo no cediré. Tot i que aquestes situacions són doloroses, feridores i a voltes gairebé mortals...Sóc un Home íntegre. És el meu camí, és la meva raó de ser, és la meva empresa.
El far als 4 vents continuarà encès com cada dia, llançant raigs de llum blanca per trencar la foscor. Dret, càlid, fort... Per a qui li calgui, resistint l’embat de les ones, per indicar-vos on hi una un recer, un port, o potser i si voleu, i us be de gust....Quelcom més. I així serà.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Llem

15 Relats

25 Comentaris

13157 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Un més dels molts ciutadans anònims que té aquest a terra.

Prou jove per no tenir un gran currículum, però prou gran per a saber que la meva història morirà quan la gent que m'envolta ja no em pensi.

No sóc amant de grandeses, ni de grans pretencions. L'unic a que aspiro, es que la història escrigui de mi que he estat, sóc, i espero continuar sent un home just, serè i sociable.