Cercador
Penes
Un relat de: Ze Pequeño- Compartir:
Com una llosa.
I el seu pes s'estén per tot el cos.
Pels braços, per les cames,
de la punta de les mans
a la punta dels peus.
Es nota el seu pes quan obres la boca.
Les paraules sonen lentes,
s'arrosseguen cadencioses
i no poden quedar suspeses a l'aire;
cauen perquè no tenen força.
Damunt de la mirada pesen les parpelles.
Perquè seuen coronades
per un plor inexistent a l'exterior.
Les penes deixen llàgrimes
només a l'interior.
I són tan poderoses
que viuen i es transformen.
I sembla que a la sang corrin estelles.
Però el pes més gran
sempre és dins del cor.
I a poc a poc,
van fent una capa
gruixuda i fosca
que li cobreix les parets.
I es va omplint.
Es van fent les mestresses
de tot el que tenim.
Maten els somnis,
maten les il.lusions.
Les penes són tan fortes
que poden matar el cor.
I malgrat que les veus diguin
que el temps ho cura tot,
les penes mai no marxen.
I sempre ens acompanyen
en un racó del cos.
Comentaris
-
Tristesa [Ofensiu]Mena Guiga | 02-09-2014
O és viva o en queda una cicatriua, que tiba.
Potser, també, poder llegir un poema antítesi: 'Alegries'.
M'agradaria.
Una abraçada,
Mena -
betixeli | 02-09-2014
...i són aquestes penes les que ens fan saber qui som, són l'angoixa que reconeixem com a nostra. Al capdevall, sóm afortunats si podem vomitar-les en paraules i crear poemes, encara que siguin fets de petroli pastós i amarg en comptes de tinta negra.
-
La pena[Ofensiu]Josep Ventura | 08-08-2014 | Valoració: 10
es tot el que dius en aquest bonics versos, però no creus que encara que escrivim un poema amb la tristesa dins el cor quant acabem i el rellegim no sentim que la pena fuig una miqueta?.Gracies per els teus comentaris.
Salutacions
-
Bellesa i pena en do major[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 04-08-2014 | Valoració: 10
Sembla mentida que descrivint com només tu ho saps fer la pena, un poema es pugui capgirar i percebre tanta bellesa literaria em captivi. No t'has deixat ni un centímetre quadrat del que significa la pena. La depressió, cosina germana de la pena, t'acompanya i no et deixa plorar externament, però amb el temps, passa. La pena és més dura i t'acompanya molt més temps. Malgrat tot, repeteixo, et felicito per haver escrit un poema així de bell, tan ben estructurat, tan musical i tan colpidor. Una abraçada Salzburg.
Aleix
l´Autor
111 Relats
636 Comentaris
127782 Lectures
Valoració de l'autor: 9.82
Biografia:
Agredolça.Silent i amb ganes de cridar.
Amenaçadora de mi mateixa
i curosa amb els teus ulls.
Descontrolada.
Cercadora,
de prop i de lluny.
Ofegada en sospirs.
Somniadora interrompuda.
Animal de nit
amb passes esclaves.
Desanimada i eufòrica.
Lligada i sense força
per trencar cadenats.
Encuriosida,
atrapada en una teranyina
d'ulls negres
de mirada infinita.
Desequilibrada.
Penjada del cim més alt
de la teva vida.
Capturada.
--------------------------------------------------
Em trobareu també a
www.poemesmicrocosmics.blogspot.com
www.diarismicrocosmics.blogspot.com
www.ydetrasdetodo.blogspot.com