Cercador
L'amor fa mal
Un relat de: Ze Pequeño- Compartir:
És cert, fa mal.
I quan l'amor fa mal,
una bola densa,
opaca i immensa
s'instal·la al mig del cor.
I entra el dolor.
Fa mal.
I una tela fosca
embolcalla el cos.
I prem, prem fort.
Obtura el cervell.
I allà... només ell...
Tot d'una sóc plors.
M'assetja la por.
Angoixa punyent.
El foc, tan ardent,
ha guanyat el joc.
I ara em crema el cos.
Oberta en canal,
l'ànima agonitza
en un llit letal.
I on és el teu cos?
On el teu dolç amor
que li era vital?
Fa massa calor...
L'amor sap fer mal.
Sap portar la mort.
Costa respirar.
Ja no surt el sol.
En vida m'han mort.
I quan l'amor fa mal,
una bola densa,
opaca i immensa
s'instal·la al mig del cor.
I entra el dolor.
Fa mal.
I una tela fosca
embolcalla el cos.
I prem, prem fort.
Obtura el cervell.
I allà... només ell...
Tot d'una sóc plors.
M'assetja la por.
Angoixa punyent.
El foc, tan ardent,
ha guanyat el joc.
I ara em crema el cos.
Oberta en canal,
l'ànima agonitza
en un llit letal.
I on és el teu cos?
On el teu dolç amor
que li era vital?
Fa massa calor...
L'amor sap fer mal.
Sap portar la mort.
Costa respirar.
Ja no surt el sol.
En vida m'han mort.
Comentaris
-
Descriure la desesperança[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 14-07-2013 | Valoració: 10
Has descrit i suposo que has patit la desesperança de l'amor trencat. Has dibuixat tot el dolor que és capaç de fer. tota la bola de ciment que s'instal·la a l'estómac i impedeix respirar serenament. El buit que deixa i les poques ganes de fer res o de fer alguna bestiesa. Escriu tot això i tot allò i més, i moltes vegades si convé, però que quedi en això, en tinta sobre paper. L'amor fa mal, clar que sí, fa patir i quan arriba aquest moment és horrorós. Però deixa que el patiment quedi sobre el paper. No corris, no tinguis pressa. Ves a poc a poc, camina lentament i només preocupa't de la propera passa; la segona ja arribarà. Una abraçada.
Aleix
l´Autor
111 Relats
635 Comentaris
131265 Lectures
Valoració de l'autor: 9.84
Biografia:
Agredolça.Silent i amb ganes de cridar.
Amenaçadora de mi mateixa
i curosa amb els teus ulls.
Descontrolada.
Cercadora,
de prop i de lluny.
Ofegada en sospirs.
Somniadora interrompuda.
Animal de nit
amb passes esclaves.
Desanimada i eufòrica.
Lligada i sense força
per trencar cadenats.
Encuriosida,
atrapada en una teranyina
d'ulls negres
de mirada infinita.
Desequilibrada.
Penjada del cim més alt
de la teva vida.
Capturada.
--------------------------------------------------
Em trobareu també a
www.poemesmicrocosmics.blogspot.com
www.diarismicrocosmics.blogspot.com
www.ydetrasdetodo.blogspot.com