Un viatge

Mirava el cel estrellat, no pensava en res. Fins que ho va veure, un avió, un avió que volava per damunt seu, en aquella nit tan freda.
-On deu anar?- Es demanava-. Perquè jo no puc estar allà?
Sense adonar-se, els seus pensaments més profunds sortien de la seva boca. Per sort, ningú l'escoltava, estava sola, sumergida en els seus pensaments, en els seus somnis de volar cap a ell.
L'avió s'amagà darrera un núvol, ella ja no el veia, però els seus ulls encara estaven dirigits cap al cel. Una llàgrima fa que aquesta jove reaccioni, no vol plorar. Vol somiar, no vol tornar a la cruel realitat. Vol ser feliç, vol fer el que ella vol... vol esvair-se del món, vol aclarar-se.
Somia que està dins aquell avió, que la porta allà on ella sap que qualque dia acabarà anant. Viatja més enllà del somni de veure al seu estimat, de poder abraçar-lo, de poder sentir el que és besar a una persona a la que estimes de veritat.
Toquen al timbre, són les seves amigues, havien quedat per anar a sopar. Estar amb elles pot ser li pugui ajudar a esvair-se, però mai oblidarà el que sent, mai oblidarà que pel moment només li queda aquest silenci, que està ple de paraules.