Un món aqüícola [Tema Poder]

Des de sempre que somnio a tenir el meu propi tros de parquet flotant. Al meu món aqüícola, l'aigua ens rodeja arreu, i ningú no recorda tenir terra ferma. Tothom vivim amb barques i plataformes de ferro. Les plataformes s'han convertit en zones de planificació agrícola i hortícola. La majoria dels aqüícoles solem viure en barquetes i barcasses de quilla plana. Només la gent més pudent podia fer-se cases amb jardí amb aquella meravella de la tecnologia que hom anomena parquet flotant.

Jo vivia amb el meu germà Ramón en una gran barcassa. No us penseu que era una d'aquelles pudentes barquetes que ni tan sols tenien sanitaris. Us imagineu? Pixar i fer les necessitats a l'Aqua! Quin fàstic!

I malgrat tot, durant tota la meva vida havia desitjat el magnífic parquet flotant. I no era pas per presumir com el meu germà gran, no... que va! Però cada cop que veia al continent nord tota aquella plèiade de mansions solcant les aigües a sobre del magnífic parquet flotant m'agafava una síncope.

De vegades feia càbales amb la meva amiga Penèlope, sobre com seria la meva mansió amb jardí, amb forma de piràmide, i amb grans torres al costat. Tindria gos i piscina evidentment. Cap gran casa podia ser bona sense això. Però per tenir-ne una necessitava el permís per obtenir parquet flotant i això era car i difícil d'aconseguir. La meva síndrome per aconseguir-lo era tan forta que fins i tot somniava cada nit amb el maleït permís. Finalment vaig acudir amb còlera als traficants de parquet, doncs oficialment no me'l van concedir. El parquet semblava de bona qualitat. Ai las! Quin greu error!

No em queda molt temps, tinc goteres i m'estic enfonsant, la meva mansió aviat s'esfondrarà en el fons del Món Aqüícola, però abans de morir no em quedaré sense la profunda satisfacció de dir que per fi he aconseguit el meu parquet flotant, encara que per breus instants. Fins i tot l'egòlatra del meu germà, amb la seva gran barcassa unifamiliar em tindrà enveja!