Un mes...

Un relat de: aigua de mar

Ara fa just un mes...
Des de llavors visc en un núvol d'incertesa boirosa que m'impedeix tocar de peus a terra. Volo per entre mars de pensaments i sensacions que se'm repeteixen dia a dia, moment a moment...
Desfullo margarides eternes.
Em perdo en l'enyorança.
Avui sí, demà no.
I el potser, que penja damunt meu com l'espasa de Damocles, impedint-me avançar.
Tinc prohibit mirar més enllà d'aquest avui, tinc prohibit planificar el demà que no sé si existirà...
Se'm fa estrany, molt estrany.
L'enyoro.
I la distància i el temps m'estan embogint.
Em fan tanta por!
Em fa tanta por!
Em faig tanta por!
Sí, por. Amb cadascuna de les seves connotacions, amb cadascuna de les seves lletres...
Por a perdre el que tinc i el que no tinc, por a la desil·lusió uni o bilateral, por a no sobreviure als sentiments, por als propis sentiments, por a la incertesa, por a posar en paraules tot allò que em diu el cor... por al sense sentit racional de tot plegat. POR!

I les paraules m'arriben de lluny. La distància me les porta barrejades amb l'enigma del temps passat.
Cada dia és com un nou jeroglífic que intento desxifrar inspirant-me en les seves fonts, en els seus accents, en les alenades que m'arriben des del més enllà. I mai no sé si encerto el camí adequat, ni la forma, ni la manera, ni tan sols si he encertat la persona.
I el dubte propi balla amb el dubte aliè una estranya dansa dolça i suau que fa que els sentiments prenguin part de la festa.
Busco pistes que em duguin a la veritat, a la pau... però em perdo a cada passa. I em sento incapaç d'interpretar la seva música, ni tant sols la meva.
Estic perduda en el meu propi laberint. No hi trobo la sortida. O no m'agrada la sortida que veig allà al final dels finals.
I, mentrestant, em creo tants entrebancs que no puc gaudir del viatge...

Només aquest temps que ara ens fa nosa, farà que tot sigui clar algun dia.
O no.

Comentaris

  • tot passa[Ofensiu]
    queta | 19-06-2005

    o si més no, això és el que ens volen fer creure. però ho hrm d'intentar, almenys aixó si que ho hwm de fer.
    ànims i força!
    queta

  • es dur[Ofensiu]
    AINOA | 17-02-2005 | Valoració: 9

    Hola.
    Potser estas pasant per un mal moment, peró com be diuen, el temps tot u cura.
    I aquestas coses que ara veus tan negres i et fan tanta por, veuras com amb el temps van agafant unaltre color.
    Anims

  • En les relacions...[Ofensiu]
    Llibre | 20-01-2005

    molt sovint hi ha incerteses, dubtes... pors. Si això és el que volies mostrar, penso que ho has aconseguit.

    Una relació que no funciona, una relació que es trenca, una relació que precisa temps... i de vegades, en aquest lapsus de temps, mor.

    Però el que mai no ha de fer por és caure en la desil·lusió. I no perquè això no sigui possible, ni perquè això no sigui insofrible, sinó perquè aquest continu caure i aixecar-se és el que ens manté vius, amb els sentiments a flor de pell, amb ganes de sentir!

    Tot plegat, forma part de la vida.

    Salut!

    LLIBRE

  • Deixar que el temps posi les coses al seu lloc.[Ofensiu]
    ones i vent | 10-01-2005 | Valoració: 9

    Ho descrius tan bé, que em fas reviure el que em passava fa un temps. La sensació de pèrdua, la por i la buidor, la inseguretat i el no poder veure endavant. Sembla, que queda només un camí fosc sense gaire solució
    visible, sense llum, només pesat per qui ha de passar.
    Avui em sembla, que això deu ser una mena de protecció fet de la vida per nosaltres. Es necessària, perquè la ment humana té límits, i en una situació com aquesta no solem ser capaços d'assimilar segons quines novetats, encara que fossin molt bones, perquè encara
    no solem estar prou preparats per obrir-nos a lo nou.
    Tens raó, la solució es deixar passar el temps, deixar que el temps posi les coses al seu lloc.
    Ànims! Ara estic convençuda que el camí, pel que tenia que passar, per més dur que era, ha valgut molt la pena.Una abraçada

    ones i vent

  • Bones paraules![Ofensiu]
    Linkinpark | 08-01-2005 | Valoració: 9

    Totes molt ben col·locades, i ets capaç, (almenys en mi), de posar una sensació de buidor. Bon relat, bones paraules (com ja he dit), i també penso que cada una és necessaria, q ninguna sobra i q ninguna falta! Continua així i arribaràs lluny!!

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: