sense tu

Un relat de: aigua de mar

Surto al carrer i milers de pampallugues em diuen que ja és Nadal.
La música dolça se m'enganxa llefiscosa al cervell.
El fred recorre la meva pell recordant-me en un esglai la meva soledat.
Buidor absoluta.
La gent s'amuntega als aparadors engalanats, mentre jo busco en la foscor els teus ulls que em guiïn a través de la tempesta mundana... I no hi ets.
Perduda, abatuda, no puc més que recordar les teves mans modelant el meu cos, donant forma als meus somnis... I no hi ets.
Desitjo sentir altre cop el xiuxiueig de la teva veu, dolç i tendre, que fa pessigolles als meus sentits, que dóna sentit als meus actes, que em dóna la força necessària per poder continuar. I no hi ets.
Tan sols trobo la fredor de la multitud embogida en el seu impuls de consum nadalenc. I bones paraules que mai no arriben a ser actes. I bones voluntats que mai no arriben a complir-se.
Veig, de lluny, com els Reis de l'Orient avancen cap aquí guiats per l'estrella. I, de cop, un grapat de cartes els cauen del sac, un altre any... Tornaré a creure que no sóc prou bona perquè els meus somnis es facin realitat, que no m'he portat prou bé per tenir la meva recompensa, que he tornat a fallar en alguna cosa que mai no he sabut desxifrar... I tu no hi seràs.
I, abraçada a la meva soledat esperaré a l'any que ve, trista i perduda, perquè tu no hi ets.


Comentaris

  • I és que el Nadal...[Ofensiu]
    Llibre | 11-01-2005

    comporta la confrontació de sentiments. Amb tanta parafernàlia pels carrers, tanta gent a les botigues, tantes cel·lebracions i tanta gresca... és clar, ens adonem de la solitud que ens clapara a cada cantonada.

    M'agrada com vas introduint aquesta idea de solitud al llarg dels text amb la repetició de la frase "Tu no hi ets". Queda amrcat com una obsessió (en el bon sentit), com una constant al costat de la felicitat falsa del Nadal.

    Salut!

    LLIBRE

  • Si veus[Ofensiu]
    brideshead | 03-01-2005 | Valoració: 9

    una carta caure del sac d'un dels reis Mags, córre a collir-la i posa-la de nou dins del seu sac... Potser no serà la teva, però algú altre veurà els seus somnis fets realitat... i potser l'any que ve, algú algú altre recollirà la teva carta... i ell o ella tornarà a ser al teu costat.
    Melangiós, tendre, trist, i molt real... però tu, no perdis mai l'esperança de ser feliç! Arriba el dia que tots els somnis es fan realitat.
    Felicitats! m'han agradat els teus dos relats. T'animo a seguir escrivint i publicant, ja veuràs que aquesta família és molt agraïda. Com ja et diuen els companys, has fet molt bona entrada.
    Un petó de benvinguda i el meu desig d'un bon any!

  • La solitut[Ofensiu]
    Maragda | 02-01-2005 | Valoració: 10

    hi ha moments que ens arriba a aclaparar fins a fer-nos defallir, assassinant qualsevol deix d'esperança. Però l'esperança, lluny de deixar-se eliminar, hi nia amb més força que cap altre sentiment. I en el dur combat guanya sempre. I com una aurora va creixent dins nostre, per a la fi veure's recompensada. No obstant l'endurança és necessària per a veure-la triomfar.
    No et desanimisdoncs i endavant amb l'escriptura que ho fas molt bé!
    M'ha agradat molt el teu relat.
    Una abraçada!

  • AIGUA DE MAR... DOLÇA?![Ofensiu]
    Capdelin | 29-12-2004 | Valoració: 10

    un relat molt bo... tendre, dur, melangiós, un xic pessimista... fantàstic!
    l´amor ens cega, ens fa veure, de vegades, negre allò que és gris...
    i si ELL no hi és... res ens fa gràcia... ni un penjoll de diamants... o sí??? ( je je je )
    Has entrat a RC... triomfant... has entrat com una onada del mar fresca i... "salada"
    però... l´any vinent... estic segur... que... ELL vindrà... potser disfressat de Rei Mag, amb un sac ple de cartes per a tu sola... i petons, i...(je je je)
    un petó... i un bon any!

  • Benvingut/da a RC[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 28-12-2004 | Valoració: 10

    Un relat prometedor, escrit amb un estil molt amè, directe, clar, sense arribar, com bé diu el mestre BARBABLAVA, a l'esquematisme.
    Cartes perdudes, somnis perduts... Potser deixant apart que sigui perquè s'han perdut, és que se n'han perdut moltes... massa, més aviat. I sempre les mateixes.
    Benvingut/da a RC i gràcies per entrar-hi per la porta gran!

  • Molt bo![Ofensiu]
    BARBABLAVA | 28-12-2004 | Valoració: 9

    M'agrada com està escrit el teu relat. És directe sense ser magre. Amb les paraules exactes, selectament triades, per descriure el que ens vols dir.
    També m'ha agradat això de que els reis mags, com cada any, han tornat a perdre algunes cartes...
    Una mica trist, però...

Valoració mitja: 9.6

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: