Inert

Un relat de: aigua de mar

Inert.
Ja no sento.
He vessat totes les llàgrimes.
Estic buida.
Per dins.
Per fora.
Com el desert.
Sola
...

L'insomni de la nit ha engolit tot el que era,
tot el que sentia,
tot el que pensava
...

Ara només estic,
però no sóc
Ara només escolto,
però no puc arribar a entendre
Ara només em punxen
però no hi ha ni una,
ni mitja gota de sang
que circuli per les meves venes
...

Estaré morta?



Comentaris

  • descrius[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 30-03-2006

    molt bé aquests moments de buidor, on tens la sensació, com molt bé has dit, que si et punxen, no sagnes...
    PEr sort, estem fets de cor, i per el cor... i a poc a poc, tot plegat va prenent forma...i l'aigua de mar, tot i que a vegades tingui tempesta... sempre torna a estar calmada....

    ànims, i temps al temps!!
    Sílvia

  • aigua[Ofensiu]
    Melcior | 15-03-2006

    si fas unes quantes poesies com aquesta, pasas de mar a oceá, amb un no rés.
    Endavant.

  • Bona pregunta...[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 11-07-2005 | Valoració: 10

    Però jo diria que no!
    Ara que ja t'has sentit matèria inerta i tampoc ha passat res de l'altre món, és moment de sentir-te novament viva. Tens moltes coses per fer!

    Brutal la manera de definir aquests moments assassins que de vegades ens dessagnen!

  • Uff, quin poema![Ofensiu]
    ones i vent | 30-06-2005 | Valoració: 10

    Una expressió dràstica d'una situació que malauradament pot passar!
    Un curt circuit general, el coma mental i emocional, el "cablejat" definitivament creuat. Sembla que no queda electricitat per continuar, que? Doncs, la electricitat no té finalitat, li donem nosaltres i així amb totes les coses.
    L'energia hi es perquè si. Quan de cop no hi es i abans hi era, alguna cosa falla. Pot ser l'impacte de la vida o la ma inexperta d'algú altre. De totes les maneres costa tornar a posar en marxa, el que sembla que s'ha parat.
    Penso que el temps, si li deixem fer la seva feina pot ser de gran ajuda i hi posarà
    algun sistema nou d'advertència contra el que no serà bo per un mateix. Sembla complicat i es tan fàcil equivocar-se. Després d'una fase com la que descrius, es desitjable de poder tornar a connectar amb un mateix, per tornar a respirar i prendre decisions lliures, per poder gaudir d'un bany de boires lluminoses d'un nou matí...
    Una abraçada
    Ones i vent

  • Passivitat reversible...[Ofensiu]
    Maragda | 22-06-2005 | Valoració: 10

    Hom pot transformar-se en pilota de goma, insensible, quan ja no té cap esperança, quan l'han abandonat les il.lusions i tot allò que el feia alenar. Això ho vaig llegir fa molt temps en una novel.la que em va marcar molt, Jane Eyre de Charlotte Brontë. I al llarg de la meva vida m'he sentit així en moltes ocasions, per això sé que aquest estat no és permanent i pot canviar. Només cal que un mateix s'ho proposi, que cerqui la fortalesa dintre seu i miri endavant amb fermesa i sense ressentiments, amb molta pau interior. Cal trobar-li la vida a la vida, el somni i la bellesa.
    Amb el teu poema, molt trist i alhora ben savi, has assolit traduïr un sentiment amb molt d'encís. Trobo especialment reflexius els mots: "Ara només estic però no sóc, ara només escolto però no puc arribar a entendre..."
    I segurament, que a dintre teu s'hi amaguen mostres d'art semblants que pugnen per a sortir.
    Ànims aigua de mar, que la vida pot canviar a cada cantonada! No sabem que ens reserva l'avenir...

Valoració mitja: 10