Monos de Pasqua

Un relat de: aigua de mar

El dilluns de Pasqua, a part de ser conegut com el dia de la mona, hauria de ser conegut també com el dia mundial de la carn a la brasa i de les passejades pel camp. També se'l coneix com el primer dia en què et veus obligat, independentment del clima que faci, a posar-te la samarreteta de màniga curta i a lluir la blancor dels teus braços que has cultivat al llarg de tot el fred hivern. Fins i tot, si ets atrevit, pots arribar a sentir-te en la tonta obligació de posar-te el pantaló curt de xandall per tal de mostrar al món campestre les teves cametes blanques i fofes. Hi ha algun que altre agosarat que enlloc de passar de l'hivern a la primavera en un sol dia, passa directament de l'hivern a l'estiu i pots trobar-te'l a la platja, amb el banyador, i totes les seves criaturetes també, a la vora del mar, banyant-se els peus i alguna cosa més i agafant unes angines com un piano...
Així és el dilluns de Pasqua al meu poble i podríem dir que, per extensió, als pobles de tot Catalunya.
Les famílies i amics es reuneixen pel matí, al voltant de la barbacoa, i comencen a fer el caliu que més tard rostirà la carn. Botifarres, costelles, pollastre, xai (o corder, la més típica carn de la Pasqua)... són menjades entre fum a l'aire lliure, aguantant el sol, el vent i el que faci falta, amb la manigueta curta. Tot acompanyat del famós allioli i el vinet de la terra. Es remata l'àpat amb la famosa i típica mona: de xocolata amb ous de xocolata o de pasta de pa amb cabell d'àngel i ous bullits. La qüestió és menjar mona, del tipus i preu que sigui, en la quantitat que sigui possible i més que necessari.
Després dels cafès, copes i puros i de la merescuda migdiada, toca la passejada de rigor pel camp. En el cas del meu poble sol ser per la vora del mar, o pel que queda del litoral lliure d'edificacions i grues. Així pots aprofitar per veure les imatges típiques de l'època, o si més no del dia: la platja plena de famílies amb tota la col·lecció de fills i animals de companyia, intentant fer que el pobre gos es banyi, tot de gent de totes les races i colors passejant pels caminets dels GR fent fotos amb les seves càmeres digitals noves de trinca...
Per acabar el dia toca agafar el tren, abarrotat a qualsevol hora, ple de gent amb maletes, vestida amb xandalls i amb ferum de fum barrejat amb allioli, queixant-se sempre de la renfe... O bé fer caravana per la AP-7 per arribar al teu lloc de treball o de residència habitual.

Aquest any la pluja ha sorprès tothom entre l'hora de la migdia o del passeig, depenent de l'hora a què hagin dinat. Ha sorprès tothom en màniga curta i pantaló curt, amb la panxa plena de carn i mona... Ha sorprès tothom deslluint el final del dia, impedint acabar de complir totes aquestes tradicions tan nostres...



Comentaris

  • FELICITATS![Ofensiu]
    nuriagau | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Núria Gausachs i Cucala

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: