UN JOC PERILLÓS

Un relat de: Eva Caselles
Tenia la imperiosa necessitat de parlar amb ell, de veure’l, de follar-se’l. Feia més de quinze dies que no tenia notícies seves. Ni una trucada de telèfon, ni un correu electrònic, ni un missatge pel whatsapp. Res de res. De fet tampoc esperava una atenció sobre mesurada, però s’havia acostumat a passar amb ell agradables estones de plaer, a viure moments intensos on desbocar junts el desig. Feia mesos que eren còmplices d’una infidelitat compartida que, més perillosament del què es pensaven, havien convertit en un joc d’adults.
Tot començà amb trobades planificades en una cafeteria del centre, amb missatges en clau a primera hora del matí i trucades a la feina cinc minuts abans de plegar. Aquestes foren només algunes de les peculiaritats que alimentaren els inicis de la seva adúltera relació. Una relació que s’afermà el dia que varen decidir anar a un hotel de les afores i desfermar el deler que sentien l’un pel cos de l’altre. Va ser aquella dia quan tots dos van descobrir per primer cop el sexe deslleial, el sexe adúlter.

Ella arribà passades les nou de la nit a l’hotel. Duia un vestit curt, de color verd esmaragda, que ja havia estrenat la temporada passada i que feia conjunt amb l’iris dels seus ulls. Per l’ocasió, s’enfundà en un conjunt de llenceria de color negre que havia amagat feia uns dies al fons del calaix de la seva roba interior, després de comprar-se’l sense dir res. Quan baixava per l’ascensor, al sortir de casa, es mirà al mirall que hi havia en una part lateral i somrigué amb un punt de satisfacció i alhora de recel. Sentia unes agradables pessigolles a l’estómac per trobar-se amb el seu amant, mentre el seu marit es quedava a casa mirant el partit de futbol del seu equip preferit. Abans de marxar, ell li acabava de desitjar que el sopar amb l’amiga de la universitat anés molt bé. Una amiga, que segons li havia dit ella, havia retrobat per casualitat feia unes setmanes.
En arribar al lloc acordat va poder aparcar amb comoditat. Ho va fer al costat del cotxe d’ell, que just en aquell moment es desfeia del cinturó i en baixava. Se’l mirà i el trobà, un cop més, irresistible. La camisa blanca i el pantalons que duia s’adaptaven harmoniosament al seu cos. La camisa deixava entreveure la seva tonificada musculatura i els pantalons un sexe que s’intuïa generós.
Van intercanviar una primera mirada discreta, per no aixecar massa sospites, van pensar. Però a mesura que s’atansaven a la porta del hotel es van donar les mans i van comprendre que la naturalitat seria, almenys fins haver travessat la porta de l’habitació, la seva millor eina en aquella situació. No van poder evitar que l’excitació que sentien augmentés proporcionalment a la superació dels obstacles que els separaven d’una de les habitacions. Entrar a l’hotel, adreçar-se al senyor de la recepció, demanar una habitació, fer el pagament amb efectiu i finalment pujar amb l’ascensor fins a l’habitació número 22 del segon pis, fou per ells una palpitant aventura.
Un cop va entrar dins i van quedar aïllats darrera la porta, sols als peus del llit, els esdeveniments es precipitaren a mida que les peces de roba anaven caient al terra. Els nervis inicials anaven donant pas a delicades carícies, a petons ensucrats i a mirades encuriosides, que anaven sorgint fruit del plaer que compartien descobrint-se amb avidesa i precipitadament l’un a l’altre. Es quedaren nus i després de fer-se un petó llarg i intens amb els cossos tocant-se i traspuant passió, varen comprendre al mirar-se mútuament per un segon als ulls, que el joc sexual que feia uns minuts havien iniciat no tindria aturador.
L’hora llarga següent esdevingué un apassionat intercanvi de mostres de tendresa, d’excitació creixent, de gemecs incontrolats i finalment, de fluids corporals deliciosament vessats arran de l’explosió de plaer mutu en què fongueren els seus cossos quan van arribar junts a l’orgasme.
Des d’aquella nit a l’hotel, la seva vida ja no fou la mateixa. Pensar en ell, en el què s’havien donat i havien rebut aquell vespre, es convertí en una plàcida follia. Veure’l en un imprudent desig. Follar-se’l en una imperiosa necessitat. Les trobades furtives s’anaren succeint en les següents setmanes, més en funció de les seves agendes que de les ganes que en tenien. I cada cop que es veien es desfermaven de nou els impulsos més íntims i les passions més punyents de tots dos. S’havien fet sexualment imprescindibles l’un de l’altre. O almenys és el què ella creia.

Per això aquelles dues darreres setmanes sense saber res d’ell la tenien amoïnada. Solament tenia el número del seu telèfon mòbil i l’adreça de correu electrònic. En tots dos llocs hi havia deixat varis missatges que no havien tingut resposta. Estava desesperada. Havia de trobar-lo, fos com fos, per dir-li que esperava un fill seu.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Eva Caselles

Eva Caselles

36 Relats

53 Comentaris

28944 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Sóc una lectora de relats que s'ha embarcat en el difícil art d'escriure'ls.
Però com que també sóc perseverant, vull pensar que poc a poc me'n sortiré.

Frueixo molt llegint, descobrint i imaginant. I m'agradaria gaudir també, escrivint, creant i inventant.

El que més m'agrada però, és donar la mà.