Un glop de sang

Aquell dijous en Sarcasme va picar a la porta a dos quarts d'onze. Se'm va fer estrany- mai no havia arribat tan d'hora- i vaig creure que la relació estranya que mantenia amb el meu nou veí m'absorvia cada dia més. Vaig recordar que les nostres primeres trobades em nuaven l'estómac, ell s'asseia al meu costat i em mirava, mentre jo sentia com els pulmons se'm feien petits i el cor s'eixamplava fins fer-me mal a les costelles. En Sarcasme somereia i jo sentia haver llepat vuit cendrers.

Tot i això, les coses van canviar ràpidament, el dia de la visita número tretze el vaig esperar amb la porta oberta, asseguda al sofà, i amb un got de vodka a les mans. Disposada a fer-lo parlar, el vaig convidar a seure al meu costat.

Aquell dia vàrem començar a riure plegats, xerràvem, talment com si haguéssim compartit sostre i vida. En Sarcasme ho sabia tot de mi. Coneixia la meva cap. Sabia - potser millor que jo i tot - que era una dona insatisfeta, que no tenia vida sexual, que envejava el meu cos i els meus coneixements i per això, extorsionava el meu compte corrent i intentava ferir-me amb paraules enverinades.

Observàvem les taques d'humitat de les parets, el paper llardós que les embolcallava i la pols disfressada de misèria que corria pel terra, i rèiem. Rèiem perquè sabíem que totes aquelles persones que vivien envoltades de llum i olors dolces amagaven brutícia, buidor i mentides.

Per estupideses de la vida, en Sarcasme havia coincidit amb tots els meus amants, especialment amb el miserable número sis. Els retratàvem amb paraules. Estàvem convençuts del masclisme d'aquell tita petita. Entre glop i glop recordàvem aquella rossa grassa, vestida d'alienació capitalista. La ignorància els havia atret i en Sarcasme i jo rèiem ajaguts sobre les molles de pa del sofà.

És per tot això que aquell dijous vaig decidir que en Sarcasme i jo acabaríem al llit. Vaig escollir la samarreta més escotada que vaig trobar i omplia els gots més que de costum. Quan ja tenia els seus llavis a roçar dels meus em vaig adonar que tenia els ulls de color no res, i li ho vaig dir. Em va clavar una morrejada que em va fer molt de mal. M'havia mossegat el llavit i tot seguit havia desaparegut d'una revolada. El cop de porta i un bruixa! em van fer entendre que potser no el veuria mai més.

Vaig fer un glop, llarg, llarg de vodka. Tenia un gust molt estrany. Havia tenyit el líquid de sang.