Un dia que plovia.

Plovia, plovia molt, i ell es pasejava amb el cap cot per sota els arbres del passeig sense cap pressa com si la pluja no anés amb ell. Va arribar a la porta del bar, un bar dels d'abans amb porta de fusta i vidre, i va entrar-hi sense pressa. Es va quedar aturat i va mirar cap els fons del local, molt de fum i poca gent. S'acostà a la barra i va demanar el de sempre, "un quinto". Sense mirar el got que li havia deixat el cambrer es va sentar en el taburet tot mirant de fit a fit l'estrella brillant que hi havia dibuixada a l'envàs de la cervessa. Va agafar el botellí i en va fer un glop. Estava fresca i entrava bé. Be, ara ja era allí i no tenia res més a fer així que es va dedicar a mirar el paper que envoltava l'envàs, informació totalment inutil com ho era el estar allà assegut mirant el grogós liquid. Llavors va aixecar la mirada, de l'aixeta del davant sortia un raig d'aigua sorollosa amb la que el cambrer rentava gots. Va girar el cap i no va veure rés que li cridés l'atenció. No hi feia rés allà, així que va apurar el liquid d'una tacada i va demanar-li al cambrer quan li debia. "un euro i mig". De la butxaca esquerra va treure unes monedes i les va deixar sobre el mostrador, després com si fós un ritual estudiat va sortir sense pressa.

Plovia, plovia molt, i ell es pasejava amb el cap cot per sota els arbres del passeig sense cap pressa com si la pluja no anés amb ell. Va arribar a la porta d'un bar, era un bar modern amb porta de metall i vidre, i va entrar-hi sense pressa.