Un dia que plovia.

Un relat de: marco3434

Plovia, plovia molt, i ell es pasejava amb el cap cot per sota els arbres del passeig sense cap pressa com si la pluja no anés amb ell. Va arribar a la porta del bar, un bar dels d'abans amb porta de fusta i vidre, i va entrar-hi sense pressa. Es va quedar aturat i va mirar cap els fons del local, molt de fum i poca gent. S'acostà a la barra i va demanar el de sempre, "un quinto". Sense mirar el got que li havia deixat el cambrer es va sentar en el taburet tot mirant de fit a fit l'estrella brillant que hi havia dibuixada a l'envàs de la cervessa. Va agafar el botellí i en va fer un glop. Estava fresca i entrava bé. Be, ara ja era allí i no tenia res més a fer així que es va dedicar a mirar el paper que envoltava l'envàs, informació totalment inutil com ho era el estar allà assegut mirant el grogós liquid. Llavors va aixecar la mirada, de l'aixeta del davant sortia un raig d'aigua sorollosa amb la que el cambrer rentava gots. Va girar el cap i no va veure rés que li cridés l'atenció. No hi feia rés allà, així que va apurar el liquid d'una tacada i va demanar-li al cambrer quan li debia. "un euro i mig". De la butxaca esquerra va treure unes monedes i les va deixar sobre el mostrador, després com si fós un ritual estudiat va sortir sense pressa.

Plovia, plovia molt, i ell es pasejava amb el cap cot per sota els arbres del passeig sense cap pressa com si la pluja no anés amb ell. Va arribar a la porta d'un bar, era un bar modern amb porta de metall i vidre, i va entrar-hi sense pressa.

Comentaris

  • deliciós[Ofensiu]
    gypsy | 23-09-2006 | Valoració: 10


    suau, quotidià.
    Sembla quelcom insignificant el que descrius, però només és una aparença, un miratge.

    Es pot copsar la solitud profunda del personatge que tranquil, passeja indiferent pel relat.

    petons!

    gypsy

  • Et seguiré llegint[Ofensiu]
    Ligeia | 18-08-2006

    Espero més relats teus!
    (Estaria bé que posessis alguna cosa a la teva biografia, a molts dels relataires/lectors ens agrada molt llegir-les i saber alguna cosa sobre els companys de la web).

  • marco3434[Ofensiu]
    Gemma34 | 06-08-2006

    uf.. que trist. De bar en bar, buscant omplir un forat que l'alcohol no sap tapar...

    Un petó.


    Gemma34


    .

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

marco3434

35 Relats

41 Comentaris

37682 Lectures

Valoració de l'autor: 9.53

Biografia:
Aqui ve la meva petita descripció que podeu llegir, o que podeu ignorar, abans de continuar viatge.

Si heu decidit seguir i heu arribat ací la meva enhorabona. Se us concedeixen 10 punts. Per bescanviarlos podeu consultar la taula que Ron Weasley te penjada a la sala comú de Grifindor.

M'agrada llegir relats i encara més escriure'ls, notar com em cau al damunt la pluja fina, passejar per prats verds i molls, escalfar-me al sol, aspirar l'olor de les plantes remeieres, sentir la grandesa de les muntanyes, escoltar la remor del bosc, deleitar-me amb el so de la veu femenina i fer l'amor amb tendresa.

Si, crec que encara val la pena viure una miqueta més. La mort es un gran dó que ens han fet però la vida és un de més gran encara. Fruim una miqueta més d'aquest calze abans de deixar-ho tot enrere.

Vinga, valents i apa lins.

menfis3434@hotmail.com