En Màrius està enamorat! (Passió)

Un relat de: marco3434

Màrius es despertà i mig endormiscat encara allargà la ma dreta per buscar el cos del seu amor, si, no havia estat un somni, la pell calenta el confortà. Es tombà de cantó i va mirar el bell cos adormit. La cara divina, la pell clara, el cabell ros deixat anar, els llargs i fins braços i aquelles primes i ben acabades cames brutes de pel.

Passar silenciosa revista a tot aquell magnífic cos per aturà esment a aquell ventre de pell estirada com un tambor i especialment aquell petit tros de carn tan juganer la nit anterior. Acosta la mà i va acariciar aquell goig, aquest es movia com reaccionant al seu contacte, llavors hi acostà els llavis i el va estimar, primer suaument i més tard amb petits, càlids i humits petons. En aquell moment en Klaus obrí el ulls i el va mirar amb estranyesa.

- ¿Que fas Màrius?. Preguntà amb un accent alemany que a Màrius encantava.

- ¿Que no t'agrada?. Li respongué i continuà amb la seva tasca.

- Oi i tant que m'agrada, però és que ara al matí si m'estimules així el que em provoques es que em vingui pipí!, perdona. I dient això s'aixecà d'una revolada i se'n anà directe al bany.

En Màrius va sentir el típic soroll de líquid brollant i repicant contra un tros de ceràmica, i tot seguit sentí un crit

- Scheisse!.

En Klaus va sortir esverat del bany i li va demanar una tovallola neta. Seguint la indicació del dit del Màrius n'agafà una del primera prestatgeria i se'n va tornar cap el bany. Poc després la dutxa resonava amb força.

- ¿Que passa Klaus?

- Que m'he adormit i com no espavili perdré l'avió. Va dir des de dins de la banyera.

En Klaus sortí tot moll de la banyera i s'aturà un moment en la seva boja carrera, mira al Màrius dolçament i li digué mentre li donava un petit petó als llavis.

- Bon dia amor.

Després va tornar a emprendre la cursa contra el rellotge. En Màrius el seguia sense badar boca i l'anava observant mentre la carrera no s'aturava, li mirà el trumfo que li penjava de les cames mentre l'amagava darrera uns eslips de color blau, aquelles boniques cames de pel ros que quedaren ocultes per uns texans ajustats, mirà també com entaforava els peus en uns mitjons blancs i immaculats i els calçava en unes sabatilles esportives també blanques, i per últim com feia desapareixa aquell magnífic ventre pla darrere una samarreta de coll rodó amb el dibuix serigrafiat de la Barcelona Olímpica ....... pocs minuts mes tard en Klaus ja estava al pas de la porta tot arreglat, amb la bossa de viatge penjada a la esquena i aquell cabell de color de l'or encara moll.

En Klaus va fer la última mirada al Màrius que encara anava tot nu i li va dir.

-Ho sento amor però si no surto volant perdré l'avió,...ahir va estar genial, ... et trucaré quan arribi a Frankfurt.... Acabà aquesta frase i li va fer un ràpid petó als llavis mentre li engegava un somriure i amb la ma li agafava penis. Poc després sols es sentiren uns passos apressats baixant per aquella vella escala de rajola vermella massa estreta per encabir-hi un ascensor.

............................

En Màrius notava com si mil papallones volessin pel seu interior, es sentia com flotant en un núvol, per primera vegada vivia la dolça i autèntica inquietud d'estar enamorat. El goig de sentir que tot rutlla. No podia parar quiet.

Va anar al bany i es passà una mica d'aigua per la cara, a continuació va tornar al dormitori i es vestí amb la mateixa roba del dia anterior i sortí al carrer.... Agafà la carretera de Hostafrancs cap avall i començà a caminar a pas viu però sense pressa. Que bonic que era aquell carrer, sempre li havia semblat així però aquell matí encara li semblava més bonic. Observà la gent que aquella hora primera ja triscava cap a la feina, els bars plens de gent prenent els típics cafès amb llet i croissants, les màquines de l'Ajuntament netejant amb aigua les voreres i calçades,... i els so dels ocells, i la remor del vent i el color de les fulles de tardor que es desprenien tot fent giragonses, ....tot era perfecte.

Tot ensumant la flaire de cafè que sortia d'un bar proper tombà pel carrer Moianès fins arribar a la plaça del Escorxador on admira inspirat la escultura "dona i ocell", i llavors enfilà Consell de Cent, ... es trobà amb uns pobres asseguts a els escales de l'església tot esperant una almoina, i fins i tot allò li sembla adient,... a la fi va arribar a Rambla de Catalunya i va baixar decidit cap al millor carrer de Barcelona, el més bonic, el més emblemàtic, aquell carrer on hom celebra totes les victòries i la gent s'hi reuneix per copsar el pols de la ciutat, la Rambla de les Flors.

Mentre caminava no deixava de pensar en aquella màgica nit, de com havien fruit, de com havien gaudit, de com s'havien entregat l'un al altre,... li venien imatges constantment, es veia a si mateix tractant d'engolir tot aquell tros de carn mentre sentia que el mateix li feien a ell, es veia bevent amb golafreria aquella dolça ambrosia que manava d'aquell orgullós dit, recordava els humits petons, el cos calent d'en Klaus darrere seu fermament aferrat pell contra pell, recordava com jugaven a intentar mantenir aquell petit tros de carn flàccida dins la boca el màxim de temps possible fins que es feia massa gran per tenir-lo amagat, com reien i reien sense parar, com parlaven tranquil·lament mentre proporcionava carícies interminables al petit amic del seu amic, .... com li feia al seu company tot allò que ell sempre havia desitjat per a si mateix i que mai li havien fet, i com el Klaus li agraïa amb la mirada totes aquelles atencions que sols un amant entregat sap proporcionar,.....es sentia embargat per la felicitat.

Feia ja més de dues hores que caminava i ja tornava a estar al carrer de Sants, tornava al lloc on havia viscut aquella nit màgica. Va entrar al pis i es dirigí directe al dormitori per posar-se dintre aquell llit amarat encara d'agradables olors. Aquella nit no havia quasi dormit i es notava cansat, es va tapar el cos nu amb el llençol i la flassada i tancà els ulls mentre seguia pensant amb el Klaus. Mica a mica en mig de la foscor forçada del dormitori es va quedar adormit mentre fora Barcelona engegava la seva quotidiana activitat.

Comentaris

  • MontseS | 06-01-2007

    Aquest relat li falta força, però no està gens malament.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

marco3434

35 Relats

41 Comentaris

34589 Lectures

Valoració de l'autor: 9.53

Biografia:
Aqui ve la meva petita descripció que podeu llegir, o que podeu ignorar, abans de continuar viatge.

Si heu decidit seguir i heu arribat ací la meva enhorabona. Se us concedeixen 10 punts. Per bescanviarlos podeu consultar la taula que Ron Weasley te penjada a la sala comú de Grifindor.

M'agrada llegir relats i encara més escriure'ls, notar com em cau al damunt la pluja fina, passejar per prats verds i molls, escalfar-me al sol, aspirar l'olor de les plantes remeieres, sentir la grandesa de les muntanyes, escoltar la remor del bosc, deleitar-me amb el so de la veu femenina i fer l'amor amb tendresa.

Si, crec que encara val la pena viure una miqueta més. La mort es un gran dó que ens han fet però la vida és un de més gran encara. Fruim una miqueta més d'aquest calze abans de deixar-ho tot enrere.

Vinga, valents i apa lins.

menfis3434@hotmail.com