La xineta

Un relat de: marco3434

Avui fa un any que ho vaig notar per primer cop. Va ser en el convit de ma cosina segona quan en vaig ser conscient per primera vegada. Si em permeteu us ho explicaré.

El dia era joiós, solejat i clar com només ho poden ser els dies de maig, a la vora d'un jardí ple de flors multicolors amb el cel blau net de núvols. Feia una mica de calor i dins aquella americana fermada amb una corbata de puntets em sentia un xic angoixat ja que el sol escalfava de valent. Vestia les obligades ulleres fumades per evitar fer ganyotes amb els reflexos solars. Un dia era ideal pel parell de nuvis, encara que per a mi només era un diumenge de maig més.

Tenia un got de vermut blanc a la mà que refrescava amb uns glaçons mal tallats i gaudia de l'aire calent que mínimament em confortava de la calor. Mentre intentava no parar esment a la avorrida xerrameca de tietes i cosins una noia s'atansà directament cap a mi i em preguntà amb inintel·ligible llengua alguna cosa incomprensible.

La vaig mirar i els seus ulls em van quedar fixats a la retina, era una noia xinesa, bastant jove a jutjar per la textura de la pell del seu rostre, prima, guapa, de cabell negre i mitja melena que em preguntava alguna cosa en un idioma estrany.

English? Vaig preguntar jo, però ella impertorbable seguí xerrant,.... de cop i volta ja no sentia les paraules i només veia el moviment de aquells preciosos cabells al vent, d'aquells ulls fugissers i d'aquella petita i rosada boca que es movia suament i ......... ja no estàvem allà, jaiem nus en una petita cambra d'una vell immoble estirats sobre un atrotinat llit i plegats un sobre l'altre petonejant-nos, acaronant-nos, i oferint-nos plaer.....Aquella va ser la primera vegada que vaig viure una realitat paral·lela,.... me'n recordo molt be de tot i sobre tot recordo un petit lunar que tenia una mica per sota el melic i al que vaig dedicar especial atenció.

De cop i volta tornava a ser al patí dels tarongers on es celebrava aquell convit i ella seguia parlant-me sense aturador, ¿Quan de temps havia passat?, ¿Solsament uns segons?, Per mi havien passat hores amuntegats un sobre l'altre,... la de coses que havien ocorregut en aquells breus instants!. La vaig mirar de nou i em vaig fixar en aquells carnosos llavis, en aquella boca dolça, i en aquella pell suau que no feia tant havia acaronat tota,..... De sobte ella girà el cap i mirà en una altre direcció i sense solució de continuïtat marxà decidida del meu costat,.... mentre caminava li vaig observar la figura, la d'una típica dona xinesa de formes inexistents i cul esmunyedis,... embadalit la vaig seguir observant mentre s'anava allunyant,... De cop una mà es va posar sobre la meva espatlla i em va rescatar dels meus pensaments.

"Que volia aquesta xineta?" em preguntar un tiet.

"No se que de l'orquestra" li respongué mentre ella ja es perdia per entre el munt de convidats.

"Un no se que de l'orquestra" vaig tornat a mentir mentre em preguntava si realment el lunar existia.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

marco3434

35 Relats

41 Comentaris

34589 Lectures

Valoració de l'autor: 9.53

Biografia:
Aqui ve la meva petita descripció que podeu llegir, o que podeu ignorar, abans de continuar viatge.

Si heu decidit seguir i heu arribat ací la meva enhorabona. Se us concedeixen 10 punts. Per bescanviarlos podeu consultar la taula que Ron Weasley te penjada a la sala comú de Grifindor.

M'agrada llegir relats i encara més escriure'ls, notar com em cau al damunt la pluja fina, passejar per prats verds i molls, escalfar-me al sol, aspirar l'olor de les plantes remeieres, sentir la grandesa de les muntanyes, escoltar la remor del bosc, deleitar-me amb el so de la veu femenina i fer l'amor amb tendresa.

Si, crec que encara val la pena viure una miqueta més. La mort es un gran dó que ens han fet però la vida és un de més gran encara. Fruim una miqueta més d'aquest calze abans de deixar-ho tot enrere.

Vinga, valents i apa lins.

menfis3434@hotmail.com