Diari d'un seductor

La Jasmine entrà en les petites golfes on des de feia temps les andròmines familiars del passat dormien tranquil·les mentre acumulaven pols. Aquell dia la Jasmine no tenia rés a fer i l'atzar l'havia empès a visitar aquell racó. Amb molta cura per no embrutar-se es passejava per aquell lloc abarrotat de trastos inútils fins que els seus ulls pararen esment en un gros bagul mig amagat sota uns munts de papers lligats amb cordill.

Aquell bagul resultà ser una mina, guardava els objectes preuats d'escàs valor del avis materns: una foto del casori, roba antiga, algunes poques joies senzilles, uns mèrits militars del avi,...i en mig de tot una llibreta. La Jasmine agafà la llibreta i la va obrir encuriosida i llavors s'adonà que realment era un diari, un diari del seu avi, un diari escrit amb tinta negre i amb el traç característic de les plomes estilogràfiques. La lletra era petita però cuidada i sense que ella pogués observar, a ull d'ocell, cap tatxada ni esmena.

El diari s'iniciava el dimecres dia 15 d'abril de 1946 i deia així:

"Avui m'he tornat a aturar davant l'aparador de la pastisseria de la Senyora Clara hi m'he tornat a fixar, tot fer-me el distret amb els ous de Pasqua, amb la seva filla, la Meritxell, mentre despatxava pastissets. A ben segur aquesta noieta ja deu haver sobrepassat la quinzena i probablement fins i tot els setze anys. Aquesta nina es digne de les més especials atencions d'un home i he decidit que seré jo qui els hi proporcioni, ella serà la meva propera conquesta."

La Jasmine aturà la lectura al·lucinada, el seu avi havia estat un seductor de jovenetes, qui ho hagués dit i recordar la imatge que recordava de ell, un home petit, lleig, d'ulls axinats i amb un nas que semblava un carbassó.

Embargada per la emoció de la troballa i per la por que li prenguessin aquell tresor mirà al voltant, s'amagà el diari entre la roba del pit i a continuació intentà deixar-ho tot tal i com estava abans de la seva arribada a aquell indret. Després amb l'anima emocionada i amb la pressa continguda sortir de les golfes i es dirigí al seu amagatall secret per seguir amb aquell diari.

"Dijous 16 d'abril de 1946.

Avui he entrat a la pastisseria i he aconseguit que em despatxes ella, quan ha arribat el meu torn m'ha enviat un somriure de "bon dia" que m'ha fet trontollar i que ha fet que casi posés la pota, per sort he reaccionat a temps i li he dit seriosament "no se que té el dia d'avui de bo joveneta, posi'm mig quilo de croissanets i afanyis que tinc pressa". Ella s'ha quedat un xic estranyada de la meva grolleria però tal i com jo em pensava no ha sabut reaccionar, bé el primer pas ja està donat, ja està marcada".

Vaja el seu avi no sols era un simple seductor, pel que sembla també era un mestre de la seducció.

"Divendres 17 d'abril de 1946.

L'objectiu ara és acostar-me a ella com qui no vol la cosa. Per una afortunada confidència d'una veïna m'he assabentat que dimarts i dijous pren classes de Teneduria de Llibres. Ja parlat amb el bergant del meu amic Valentí i ho ha arreglat per fer-me responsable del nivell que ella segueix. Espero amb impacient el proper dimarts.

Dimarts 21 d'abril de 1946.

He arribat a classe un quart d'hora massa aviat per que no em volia perdre la seva arribada ni tampoc la seva reacció al veure'm. Ella ha entrat a la hora justa abillada amb un vestit blau amb faldilla plisada i ajustat per una cinturó de plàstic blanc que li realçava encara més aquells esplèndids malucs i amb el cabell recollit en una cua que li penjava de la part de dalt del cap. Estava preciosa. Tal i com pensava m'ha reconegut en seguida per què ha fet una ganyota al veurem ocupar la cadira del professor i li ha preguntat a una companya com es que havien canviat el mestre.

Durant la classe me'n he estat prou de mirar-la directament o de dir-li rés però no he perdut paraula de la seva cantarella veu, tinc clar que ha de ser meva, sia com sia.

Aquesta nit estava encara tan embalatgi't amb la imatge de la Meritxell que mentre complia amb la Rufina la obligació conjugal, la meva imaginació ja m'ha proporcionat una primera aproximació del que puc esperar d'ella. Fins i to la Rufina s'ha quedat estranyada davant de la meva efusivitat amatòria. Espero que ara no es pensi que cada nit serà així!"

Carai amb l'avi no en deixava passar ni una va pensar la Jasmine.

- Nena, a dinaaaaaaaaaar!. Era sa mare reclamant-la pel àpat.

Que inoportuna va pensar, tancà el llibre i l'amagà curosament, després es dirigí al menjador.