La mort, fidel companya

Un relat de: marco3434

Per fi arribar a l'hospital de la Santa Creu i directament es dirigí a la sala d'espera de la planta segona. Allà estaven ja els altres amb cares llargues de solemnitat. Una feixuga preocupació omplia l'estança. La seva ex estava asseguda en una cadira de plàstic blanc i sostenia la mà de la seva nova parella, el va mirar breument però no es mogué ni digué res. La germana de la seva ex s'aixecà i se li acostà per explicar-li que havia estat un accident molt greu doncs havien colpejat de cara amb un camió, que ara estaven operant a l'Andreu, i que la conductora del turisme i l'altre acompanyant estaven morts.

Agrair la informació i la deferència i s'assegué a esperar sense parlar amb cap d'altre persona.

Intentar no escoltar les paraules vanes que alguns pronunciaven per intentar fer callar el silenci i es concentrà en el fluir del rellotge. Poc a poc el rellotge s'aturà del tot, res semblava estar fora de lloc, tot semblava estava bé. Llavors entrà un metge amb posat seriós i vestit encara amb la verda bata pròpia de quiròfan i demanà pels pares del jove. Tothom s'aixecà i s'hi atansà. La ex, amb una angoixa impossible d'aturar, va fer la pregunta obvia però abans que cap paraula sortís de la boca del metge el rostre d'aquest va parlar, i ella es va posar a plorar desconsolada.

Tot havia acabat.

L'Andreu, el seu únic fill, ja no tornaria a somriure'l mai més amb complicitat i joia, ja no tornaria a alegrar-li les tardes llargues d'hivern amb el seu "papa, ¿juguem?", ja no tornaria a fer-li petons ni abraçar-lo i acaronar-lo amb complicitat mentre li deia"papa t'estimo", ja podria veure'l dormir plàcidament mentre ell encara trastejava per la casa abans d'apagar definitivament les llums, ja no podria gaudir mai més de la seva companyia.

Tot s'havia acabat.

És quedà palplantat deixant que vents i onades salvatges el colpegessin.

Una ma a la seva espatlla el va fer ser conscient dels altres, i una veu digué:

- Ho sento.

La vida havia girat un altre full.

¿O potser s'havia acabat el llibre?.

Comentaris

  • Destí segur i companya de viatge[Ofensiu]
    Unaquimera | 12-11-2008

    Per suposat, la mort és una companya al llarg de tota la vida: és el final conegut de la nostra existència i mentre aquesta dura, anem assistint a la molt d'altres, de vegades propers, d'altres no tant, de vegades molt estimats i per tant especialment dolorosa.

    El teu relat presenta una de les morts més terribles que pot imaginar una persona: la del seu fill.
    Va contra la llei natural, que és l'única que consola una mica davant segons quines pèrdues!

    Hi ha una frase que m'ha agradat molt, per expressiva: "És quedà palplantat deixant que vents i onades salvatges el colpegessin." Crec que resumeix perfectament la sensació del cop emocional.

    Ara mateix t'envio una abraçada suau,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

marco3434

35 Relats

41 Comentaris

34589 Lectures

Valoració de l'autor: 9.53

Biografia:
Aqui ve la meva petita descripció que podeu llegir, o que podeu ignorar, abans de continuar viatge.

Si heu decidit seguir i heu arribat ací la meva enhorabona. Se us concedeixen 10 punts. Per bescanviarlos podeu consultar la taula que Ron Weasley te penjada a la sala comú de Grifindor.

M'agrada llegir relats i encara més escriure'ls, notar com em cau al damunt la pluja fina, passejar per prats verds i molls, escalfar-me al sol, aspirar l'olor de les plantes remeieres, sentir la grandesa de les muntanyes, escoltar la remor del bosc, deleitar-me amb el so de la veu femenina i fer l'amor amb tendresa.

Si, crec que encara val la pena viure una miqueta més. La mort es un gran dó que ens han fet però la vida és un de més gran encara. Fruim una miqueta més d'aquest calze abans de deixar-ho tot enrere.

Vinga, valents i apa lins.

menfis3434@hotmail.com