Un dia gris

Un relat de: rautortor
Sovint la raó em retorna a la realitat, sobretot,
quan el tren del temps esberla aquells paisatges
i aquells camins en què iniciàrem l’aventura.

Llavors, m’apresto a viure sense cap esperança
de retorn, m’hi conformo a trenc de caure el teló
que em recorda la perfídia i les riotes del destí.

Sento sotsobre i confusió en els sentiments,
ràbia i desencant per la inutilitat dels records,
tristesa i disgust per la fragilitat dels somnis.

M’he acostumat a agermanar plaer i dissort,
a pensar en l’avidesa d’un tremp que no arriba
malgrat tants d’assajos que porto arreplegats.

Així i tot, cada matí m’esperona el sol entusiasta
dels néts, quan els noto tan propers, tan amorosos,
quan en miren, s’atansen i em diuen, hola padrí!

Fins i tot, em cou l’esperit de tanta felicitat i aflora
l'optimisme ran de la pell esquerdada; sensacions
que hauré de guardar, si més no, pels dies grisos.

Comentaris

l´Autor

rautortor

222 Relats

757 Comentaris

138507 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen