Cercador
Un dia gris
Un relat de: rautortorSovint la raó em retorna a la realitat, sobretot,
quan el tren del temps esberla aquells paisatges
i aquells camins en què iniciàrem l’aventura.
Llavors, m’apresto a viure sense cap esperança
de retorn, m’hi conformo a trenc de caure el teló
que em recorda la perfídia i les riotes del destí.
Sento sotsobre i confusió en els sentiments,
ràbia i desencant per la inutilitat dels records,
tristesa i disgust per la fragilitat dels somnis.
M’he acostumat a agermanar plaer i dissort,
a pensar en l’avidesa d’un tremp que no arriba
malgrat tants d’assajos que porto arreplegats.
Així i tot, cada matí m’esperona el sol entusiasta
dels néts, quan els noto tan propers, tan amorosos,
quan en miren, s’atansen i em diuen, hola padrí!
Fins i tot, em cou l’esperit de tanta felicitat i aflora
l'optimisme ran de la pell esquerdada; sensacions
que hauré de guardar, si més no, pels dies grisos.
quan el tren del temps esberla aquells paisatges
i aquells camins en què iniciàrem l’aventura.
Llavors, m’apresto a viure sense cap esperança
de retorn, m’hi conformo a trenc de caure el teló
que em recorda la perfídia i les riotes del destí.
Sento sotsobre i confusió en els sentiments,
ràbia i desencant per la inutilitat dels records,
tristesa i disgust per la fragilitat dels somnis.
M’he acostumat a agermanar plaer i dissort,
a pensar en l’avidesa d’un tremp que no arriba
malgrat tants d’assajos que porto arreplegats.
Així i tot, cada matí m’esperona el sol entusiasta
dels néts, quan els noto tan propers, tan amorosos,
quan en miren, s’atansen i em diuen, hola padrí!
Fins i tot, em cou l’esperit de tanta felicitat i aflora
l'optimisme ran de la pell esquerdada; sensacions
que hauré de guardar, si més no, pels dies grisos.
Comentaris
-
bonic[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 14-12-2015 | Valoració: 10
Descrius molt be sentiments. M' agrada
Montse -
El valor de les paraules[Ofensiu]aleshores | 14-12-2015
dels altres, per a un mateix. Molt ben descrita la situació.
l´Autor
222 Relats
757 Comentaris
138507 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.
Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen
Últims relats de l'autor
- Haikus de primavera
- ... i els canons deixaren de cridar
- És quan penso en tu
- Laocoont 2.0 [a Tel Aviv]
- L’àngel caigut
- El cromlec dels dotze menhirs
- Quan arribi l’hivern
- Sé d’un lloc, sé d’un temps
- L’om i el llamp
- Nit de finestres
- Abans de res, abans de tot
- El mastí del cavaller
- Amb el darrer vol
- L'aroma
- Encara